Ningú estava preparat per a una indefinició com aquesta, en què el resultat per saber qui serà el pròxim president dels Estats Units triga més del desitjat. Tothom alertava que, amb el massiu vot anticipat, la pandèmia de coronavirus i normatives restrictives, el recompte aniria molt lent, que caldria paciència, que la nit electoral podria ben bé ser una setmana electoral. Però la tensió que hi ha instal·lada en la societat nord-americana ha fet inaguantable la incertesa.

Tot indica que Joe Biden acabarà a la Casa Blanca. Després d’assignar-li dos dels estats del cinturó industrial, Wisconsin i Michigan, el seu camí cap a la presidència està gairebé fet. Ell mateix, en un discurs ahir a la nit, animava els seus seguidors a tenir fe que, quan s’acabin de comptar tots els vots, la victòria estarà assegurada. En tancar aquesta edició, només li faltaven disset electors.

Si es complís aquest auguri, Biden haurà superat una nit electoral que va deixar un panorama desconcertant, tant que va donar peu al republicà Donald Trump, president dels EUA, a descarregar tot el pla d’instaurar dubtes en el sistema i desconfiança en les institucions, començant per denúncies sense cap mena de base d’un suposat frau i de l’aparició de “paperetes màgiques” en contra seu.

Tot això no va evitar que dimecres a la matinada, sense esperar que tots els estats publiquessin resultats i amb milions de butlletes per escrutar, el president es declarés guanyador dels comicis, fet que va precipitar una crisi política i una allau de crítiques i acusacions entre els partits.

Com estava previst, tot es decidiria en un reduït grapat d’estats, amb uns marges minúsculs entre els dos candidats. Trump, com ja va passar el 2016, va obtenir resultats molt superiors als que preveien les enquestes, amb un suport majúscul i repetint gairebé calcat el mapa que fa quatre anys el va dur a la Casa Blanca. Cada triomf era un alleujament per a un i una font de patiment per a l’altre.

El republicà va fer-se fort al sud, només cedint Arizona, i tota l’atenció va passar al cinturó industrial. Biden, reconstruint el “mur blau” dels estats obrers que Trump va derrocar fa quatre anys, tenia la Casa Blanca a tocar. L’escrutini, lentíssim per l’allau de vot per correu i restriccions en el recompte, feien que l’ambient s’enrarís de tal manera que l’equip de campanya republicà va optar per l’opció nuclear i fer un cop d’estat electoral.

En un dels estats on la diferència va ser més ajustada, Wisconsin –guanyat per Biden ahir mateix, un triomf cabdal en les aspiracions presidencials–, van exigir un recompte, aplicant una normativa que els permet exigir-lo si la distància de vots és mínima (0,6 punts percentuals, uns 20.000 vots). A Pennsilvània i Michigan, els dos estats on tothom està centrat per determinar el futur president, els republicans han posat demandes judicials perquè el Tribunal Suprem autoritzi que s’aturi l’escrutini i certifiqui el resultat tal com està ara mateix, obviant les més d’un milió de paperetes per correu sense comptabilitzar.

L’escenari és el que molts temien i no volien veure: Trump declarant victòries falsament, portant les eleccions al terreny judicial, i insinuant fraus electorals i el robatori de les eleccions sense proves; una estratègia per minar la confiança en el sistema i, de passada, atiar la ira dels seus seguidors. Alguns d’ells es van apropar a centres de recompte de vots, exigint que s’aturés de forma immediata i amenaçant amb violència. Una història molt semblant a la de l’any 2000 i la pugna entre George W. Bush i Al Gore, que va acabar al Suprem i amb el republicà a la Casa Blanca.

Els estats estan fent mans i mànigues per accelerar el recompte i no crispar més l’ambient. La previsió és que es pugui declarar guanyador avui o, si hi hagués algun retard més, demà.

Els camins que duen a una victòria de Biden són molt més senzills que els de reelecció de Trump, amb una combinatòria més complexa d’aconseguir tenint en compte les tendències. No obstant això, els EUA entren en una dimensió nova, on són constants les crides a la calma, a la paciència amb un sistema que intenta anar tan ràpid com li és possible per posar fi a la inestabilitat generada.