La covid-19 ha imprès velocitat a les transformacions, i el sector immobiliari no és pas una excepció. Tothom té clar que la societat que surti de la pandèmia es relacionarà de manera diferent amb els espais on viu i conviu. Per això caldrà fer un gran esforç de transformació dels immobles que es quedin obsolets i adaptar-los a nous usos.

Per exemple, les oficines. Què en serà si moltes persones teletreballen? “Les empreses voldran espais de treball flexibles, que puguin contractar per metres quadrats i per dies o hores; això significa un desplaçament progressiu cap als coworkings”, pronostica el professor d’economia de la UB Gonzalo Bernardos en la presentació de l’informe del mercat immobiliari de Forcadell.

Per les mateixes raons de flexibilitat i comoditat, també han emergit amb força els colivings, una proposta residencial importada dels Estats Units i pensada per facilitar l’aterratge de professionals i estudiants que arriben a una ciutat per fer-hi una estada no gaire llarga. El coliving no resol només on viure, sinó que fomenta la ràpida integració del nouvingut gràcies a l’esperit de comunitat que hi regna. I va més enllà, perquè l’objectiu és que sigui un entorn d’interacció, que generi sinergies i fomenti els contactes professionals. De fet, una de les singularitats és que cada nou integrant ha de passar per un procés de selecció que confirmi que és adequat per a la comunitat. El coliving combina espais privats amb espais comuns.

Els primers espais d’aquestes característiques van sorgir a Silicon Valley, pol d’atracció de professionals tecnològics de tot el món, i aquest esperit global s’ha conservat en l’expansió del concepte arreu, tot i que adaptant-se a cada realitat urbana i a la normativa de cada lloc. A Barcelona, encara és un concepte molt nou, si bé en els darrers anys ha despertat amb força, en alguns casos, com a evolució del pis d’estudiants de tota la vida.