Per al cap d’estudis de la patronal Farmaindústria, Pedro Luis Sánchez, el fort increment de les exportacions farmacèutiques no és només atribuïble a l’increment de demanda de fàrmacs per la pandèmia, sinó perquè el sector farmacèutic està recollint els fruits de l’esforç inversor en productes globals dels darrers anys.“Tant les farmacèutiques catalanes com les multinacionals que tenen plantes de producció aquí han fet una aposta forta per ser presents al món”, diu Sánchez. El cas és que les característiques del producte farmacèutic fan que, un cop superades les costoses exigències tècniques per poder comercialitzar a altres països, les vendes globals tinguin una evolució progressiva.

Aquestes bones dades del 2020 no haurien estat possibles sense la trajectòria positiva que va sumant el sector farmacèutic; segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el percentatge de variació de les exportacions catalanes de productes farmacèutics en els darrers 20 anys ha estat sempre ascendent, només amb l’excepció de l’any 2009, en plena crisi financera global, quan va retrocedir a penes un 0,9%, una xifra continguda si es compara amb les fortes baixades que van patir tots els sectors.

“Catalunya s’està fent forta en productes tecnològics alts i especialment en tota la part de salut”, explica Joan Romero, el conseller delegat de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (Acció). De fet, el 2019 Catalunya va exportar més del 50% dels productes farmacèutics de tot l’Estat.

No es pot obviar, però, que ara com ara les exportacions d’alt contingut tecnològic (el grup en què s’inclouen els productes farmacèutics) representen encara un 15% del total de les vendes de béns a l’exterior.

Vist això, el gran repte per al teixit empresarial és augmentar el pes dels productes de més valor afegit. “Tenim molta inversió estrangera molt focalitzada en tecnologia, amb el perfil d’una empresa que importa i exporta i que està inserida en cadenes de valor internacionals. En la mesura que captem més empreses d’aquest perfil i en generem de pròpies, guanyaran força les exportacions d’alta tecnologia”, diu Romero.

El cas és que, si Catalunya guanya fortalesa en productes d’alt contingut tecnològic, hi ha altres variables que entren en joc en el comerç internacional: com ara que no només es competeix en preu, sinó que es garanteix més marge de benefici i a més es redueixen els competidors a escala global.

Els més perjudicats.

Si ho mirem per destinacions, la caiguda és més elevada en el cas de la UE que en el conjunt de l’economia mundial. En el cas de la Xina, en canvi, en l’acumulat fins al juliol l’exportació catalana creix, i el responsable d’aquestes bones notícies és el bon comportament dels productes carnis (llegiu informació en la pàgina 5).

Malgrat la magnitud de la tragèdia, els experts auguren que l’any 2021 es podria recuperar, en part, l’activitat en el comerç internacional de béns. Segons previsions de l’FMI, les exportacions de béns sense serveis cauran un 8% i es recuperaran el 2021 amb un 8,4%. “Resulta difícil fer una previsió tan precisa a casa nostra, crec que dependrà molt de la durada de les mesures públiques de contenció per evitar la propagació de la pandèmia i l’efectivitat de les mesures de reactivació, però la sortida no serà ràpida. Hi haurà països que en sortiran més aviat que d’altres”, considera Tristany.

Ara bé, en el que hi ha acord entre els experts consultats és que, el patiment més fort, el tindrà el sector serveis, el turisme no es preveu que es recuperi ni el 2021 ni el 2022, potser ho acabarà fent a finals del 2023.

Tot i que les comparacions són odioses, en la crisi del 2008 va ser justament el turisme un dels sectors que més van contribuir a sortir-ne, però en aquest cas totes les previsions indiquen que serà molt asimètric. “Tot el tema del treball remot està fent un canvi de model de consum. En el cas del turisme global, es reconduirà, hi haurà canvis que afectaran de manera més perdurable”, hi afegeix Rovira.

La relocalització creix.

L’impuls a la relocalització estarà, però, condicionat a noves regulacions i polítiques públiques que afavoreixen la localització de producció al territori europeu.

“Crec que el procés de relocalització s’accelerarà però no necessàriament serà a Catalunya, però sí a mercats molt més propers com ara els de Tunísia, el Marroc i Turquia”, diu Ramon González Cambray, director dels programes MBA i Executive Education de la UOC.

Davant aquest fenomen, el dubte és saber si Catalunya està suficientment preparada per no perdre el tren de la relocalització. Per a Joan Romero la resposta és clara. “És cert que, en alguns sectors més tradicionals, en els últims 20 anys hem perdut teixit industrial, però l’empresa que ha resistit és molt més competitiva, molt més exportadora i està més internacionalitzada”.

De fet, segons dades de l’Icex, fa 15 anys a Catalunya 12.000 empreses exportadores ho feien de manera regular (les que venen a l’exterior durant quatre anys consecutius). Amb la crisi financera global, moltes van entendre que la internacionalització les feia més robustes per afrontar els canvis de cicles i es van llançar a l’aventura global. L’any passat es van registrar 17.000 empreses catalanes exportadores regulars.

Tot i la bona progressió, quan entrem en el detall i analitzem en quants països estan treballant aquestes empreses de manera regular, ens trobem que ho fan només en dos mercats. La diversificació, doncs, és encara l’assignatura pendent. De fet, segons l’Idescat, les exportacions a la UE representen el 64% del total de les vendes de béns catalans a l’exterior (l’any 2004 eren el 75%). “Les empreses han de ser conscients que, si estan més diversificades en mercats en què venen com en l’origen dels seus proveïdors, són més fortes”, hi afegeix Joan Tristany.

I per poder esquivar aquest tsunami que ha portat la covid-19 al comerç internacional, els experts alerten que no serveixen les mateixes receptes de diversificació de mercats que es van fer servir en l’anterior etapa de vaques magres. Aleshores, la crisi financera també va tenir una repercussió negativa en les exportacions però afectava principalment els països desenvolupats, en canvi un grup d’emergents continuaven creixent i van servir per compensar la caiguda de les comandes dels països avançats. La crisi actual, però, afecta a escala global.

Contacte físic bloquejat.

D’una banda, perquè la pandèmia evoluciona de manera dispar i, d’una altra banda, perquè la mobilitat de les persones està limitada i per tant la manera de vendre ha canviat. L’equip comercial no pot desplaçar-se arreu el món per obrir-se a nous mercats, i, a més, romanen cancel·lades totes les fires internacionals sectorials, on hi ha activitats que poden arribar a concentrar més del 70% de les seves vendes anuals.

“Hem de buscar les vies per donar suport a la internacionalització i diversificar molt les nostres relacions per minimitzar el risc”, es compromet el secretari general d’Acció, qui desvela que l’agència que dirigeix ha incrementat en un 13% més el nombre de consultes per engegar projectes d’internacionalització.

Ara bé, l’aventura de la internacionalització passa per un moment de molts pals a les rodes. No només pels efectes col·laterals de la pandèmia, sinó perquè arrossega una sèrie de processos proteccionistes arreu del món que dificulten l’obertura comercial.

“Abans de la pandèmia ja teníem un problema que era la guerra comercial entre els EUA i la Xina, una crisi de l’organització Mundial del Comerç i un canvi de regles que ho fa tot més complex encara”, adverteix Joan Tristany. Tot plegat són limitacions per a les empreses exportadores i les que aspiren a ser-ho. Hauran de prendre’n nota administracions i empreses per esquivar-les de la millor manera.