El primer que va fer Joe Biden com a president electe dels Estats Units va ser donar les gràcies. Sempre ho fa tres cops (“gràcies, gràcies, gràcies”), com per demostrar que ho fa de tot cor. Pocs segons després, cantava una victòria “clara, convincent” i forjada durant gairebé mig segle, un triomf que marca l’inici d’una era que ha de ser de reconciliació nacional.

Els nord-americans, amb la tria de la candidatura demòcrata i el rebuig al trumpisme, obren la porta a l’esperança de guarir les ferides que s’han fet profundes en els darrers quatre anys i d’intentar fer política d’una altra manera, més orgànica, més tradicional, sense estirabots. Biden, que ha de ser el líder d’aquesta nova etapa, no defuig la responsabilitat.

“Prometo ser un president que no divideixi, sinó que uneixi”, va dir en el discurs de victòria, a Wilmington (Delaware), seu central de les operacions de la seva campanya, llar dels Biden des de fa dècades, al mateix lloc on fa uns mesos va acceptar la nominació demòcrata a la presidència. Biden està convençut que serà capaç de curar l’ànima del país, lema que ha abraçat des de fa temps. Fill de la política de dècades enrere, en què hi havia consensos, bipartidisme i diàleg, es veu amb forces de dur els EUA a un lloc semblant a aquell, però per aconseguir-ho necessita el compromís dels de l’altre bàndol, als quals es va dirigir tan aviat com va poder i els va pregar que abandonin d’una vegada la lleialtat a Trump i tornin al conservadorisme clàssic, el que veu els contraris no com a enemics sinó com a oponents.

“Entenc la vostra decepció –va dir als més de setanta milions de nord-americans que van votar l’actual president–, però donem-nos una oportunitat. Apartem la retòrica dura. Abaixem la temperatura. Mirem-nos els uns als altres. Escoltem-nos.” Biden té entre cella i cella que “la lúgubre era de la demonització” acabi de manera immediata.

Això no vol dir que no tingui un mandat clar. Ja ha posat sobre la taula les seves prioritats: economia, canvi climàtic i posar fi al racisme. Però el més urgent és controlar la pandèmia del coronavirus, i avui mateix formarà un comitè de científics i experts sanitaris per posar en marxa un pla que vol implementar el primer dia de govern. Part del seu equip de transició ja està redactant ordres executives per rescindir desenes de normatives decretades per Trump, i es preveu que aquesta mateixa setmana comencin a sortir noms de les persones que integraran el seu gabinet.

Al costat, tindrà Kamala Harris, una figura ja històrica pel fet de ser la primera dona a arribar a la vicepresidència. “Tot i que seré la primera dona en el càrrec, no seré l’última. Perquè totes les nenes que ens estan veient avui veuen que aquest és un país d’oportunitats”, va dir Harris, abraçant la magnitud del seu nou càrrec.

Es preveu que tingui un paper cabdal en la nova administració i que no es limiti a ser una simple companya fidel del president. “Heu triat esperança, unitat, decència, ciència, i sí, veritat”, va anunciar Harris, conscient que “ara comença la feina dura”.

En el primer acte com a vicepresidenta electa, va deixar clar que no serà només una comparsa, que té un missatge propi: va triar un vestit blanc de sufragista; va citar John Lewis, icona dels drets civils i mort fa pocs mesos, i va fer un discurs clarament feminista i d’empoderament de la comunitat afroamericana.

Mentrestant, Trump continua enrocat en la negació. Per segon dia consecutiu, va passar les hores jugant a golf, com si no passés res, com si fos un cap de setmana normal. Les desercions entre els republicans encara són massa poques i cauen amb comptagotes, i els més fidels, segurament per por de represàlies, insisteixen que la cursa encara no ha acabat. Tot indica que Trump no acceptarà la derrota aviat, que insistirà a buscar vies judicials inexistents per justificar el clam que li han robat les eleccions. No està previst que faci un discurs de concessió, tot i que la seva dona, Melania, li estaria demanant que ho fes pel bé del civisme institucional. També és prou significatiu el silenci sepulcral dels líders conservadors al Congrés, que no han dit ni ase ni bèstia des de fa força dies.