Encara queden 72 dies perquè Joe Biden juri el càrrec com a nou president dels Estats Units, però el guanyador de les eleccions presidencials va prometre que començaria a treballar des del primer dia i el demòcrata vol complir la seva paraula. Té clares les prioritats i on ha d’enfocar tots els esforços, i està organitzant el seu equip per poder implementar polítiques i mesures en el moment que posi un peu al Despatx Oval.

L’equip de transició ja s’ha posat en marxa i té quatre prioritats clares: la pandèmia del coronavirus, la recuperació econòmica, l’equitat racial i el canvi climàtic. Una agenda que inclou les quatre principals crisis a les quals ha de fer front el país al curt termini.

Sempre s’agafa com a referència els primers cent dies d’una nova administració, i el pla de Biden és ambiciós. Al centre de tot hi ha el control de la Covid, condició sine qua non en la ment dels estrategs demòcrates perquè tota la resta tingui solució, però això no significa que deixi les altres de banda.

Biden té desenes d’idees i propostes que vol aplicar immediatament. N’hi ha que podrà fer possibles des del primer dia, simplement desfent ordres executives i decretant els canvis amb només una signatura. Aquest és el cas de la resurrecció de polítiques climàtiques, la reassegurança de programes que beneficiïn els immigrants indocumentats –especialment els joves coneguts com a somiadors que van arribar al país quan eren infants i que ara per ara viuen als llimbs de la deportació–, la rescissió de vets migratoris o les mesures restrictives de l’asil.

Per a altres temes, com la cancel·lació de la retallada d’impostos de Trump, l’empenta per a una reforma del sistema migratori o l’ampliació de la llei de drets civils i de vot, caldrà que treballi amb les cambres legislatives, i per tant farà falta mà esquerra i diàleg.

El que sí que és ben sabut és que hi haurà un gir copernicà en les relacions exteriors que posaran fi a la doctrina d’“els EUA primer”. Tornarà tan aviat com sigui possible a l’acord climàtic de París, reforçarà el compromís nord-americà amb l’OTAN i treballarà per recuperar el pacte nuclear amb l’Iran.

La negativa de Trump a acceptar la derrota té algunes implicacions. El document que formalitza i permet a l’equip de Biden començar la feina del traspàs de poders no està signat i no es preveu que ho estigui aviat, fet que suposa una disrupció de la transició. Sense l’oficialització no poden rebre finançament per a la tasca titànica d’estar a punt el 20 de gener, ni tenir accés a funcionaris ni informació oficial.

Això no atura Biden, que utilitzarà la seva experiència per intentar fer al màxim possible amb les eines a l’abast. Està previst, per exemple, que s’estableixi un diàleg directe amb els líders del Congrés per desencallar les negociacions per a un nou paquet d’estímul econòmic.

I a banda hi ha la formació del govern. Comencen a aparèixer rumors sobre els primers noms d’integrants de la futura administració. Un dels qui semblen tenir un lloc assegurat és Pete Buttigieg, exaspirant presidencial i estrella del partit, que apunta a ser el representant a les Nacions Unides.

També comencen a circular travesses per a càrrecs dins un gabinet que es preveu el més divers de la història, complint la promesa de Biden de ser una administració “que s’assembli als EUA”. Tot indica que les primeres confirmacions podrien arribar a finals de mes, just després de la festivitat d’Acció de Gràcies.