Són molts els reptes als quals ha de fer front una família empresària. Entre aquests reptes cal destacar els següents: negoci, comunicació, professionalització, implicació i relleu. Encara que els analitzem per separat, tots cinc estan íntimament relacionats, com la carn, el greix i el pebre vermell a la sobrassada.

El negoci és el primer repte, i en molts casos ha guanyat protagonisme a causa de la covid-19. Cal adequar els plans estratègics i prestar màxima atenció a la previsió de tresoreria, perquè “mentre hi ha caixa hi ha esperança”. Prestar atenció al negoci vol dir prendre les decisions tenint en compte que “el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família”, i això pot significar prendre decisions familiarment difícils. “El substantiu és empresa; familiar, l’adjectiu.”

La comunicació és el segon repte. “La comunicació és el millor oli per a les relacions”, i a les famílies empresàries pot ser més difícil que a les altres. Hi pot haver un excessiu respecte per l’autoritat, sobretot si és del fundador; hi pot haver por dels conflictes, perquè les seves conseqüències poden ser més importants. Cal cuidar la comunicació dins de la família i entre l’empresa i la família. I en moments de crisi és quan es recull la pràctica anterior, ja que els punts de vista dels familiars que treballen en el negoci i dels que no poden no coincidir, i ser tots legítims. És fonamental que tots els membres de la família empresària siguin conscients de la realitat, de què s’hi juguen, sense transmetre catastrofismes. Com s’assabenta la família del que passa a l’empresa? Per la premsa?

La professionalització de l’empresa, dels seus integrants, processos i òrgans és el tercer repte. Una empresa s’ha de regir per la meritocràcia, “el pitjor és tractar l’empresa com a família i la família com a empresa”. En moments d’alt atur, la pressió per relaxar els requisits d’entrada de familiars poden ser molt alts. Una cosa és donar-los feina, en condicions de mercat, abans que a no familiars, i una altra és posar en llocs de direcció o de govern persones no qualificades. L’existència d’òrgans com comitè de direcció i consell d’administració o assessor, amb professionals no familiars, és una garantia de professionalització i convé avaluar-ne el funcionament.

Implicar és el quart repte. Cal implicar els col·laboradors, perquè “l’èxit sol ser fruit del treball en equip”. Cal implicar tota la propietat, treballi en el negoci o no, perquè potser fa falta la seva col·laboració; per exemple reduint la retribució del capital (“allà on no hi ha pa, no hi ha pau”). I sobretot hem d’implicar la generació següent. Potser no treballaran a l’empresa, però voldran ser-ne propietaris? Per què? En moments de crisi com els actuals és molt fàcil caure en la transmissió, potser inconscient, de només aspectes negatius de la responsabilitat empresarial i oblidar la satisfacció que suposa participar en la creació d’un projecte que dona oportunitats i fa créixer moltes altres persones, per exemple. L’existència d’òrgans efectius empresarials i familiars en què hi hagi una comunicació sincera és una gran ajuda per implicar. Les noves generacions poden aportar molt en moments tan disruptius com els actuals. Aprofitem per implicar-los.

El relleu és el cinquè gran repte de la família empresària. Cal planificar tres relleus, en la gestió de l’empresa, en la propietat i en el lideratge de la família, i no necessàriament han de coincidir ni en el moment ni en la persona. Respecte al relleu a la propietat, convé tenir en compte la recent reforma impositiva de la Generalitat de Catalunya, que impedeix aplicar bonificacions a la quota de l’impost de successions si es fa reducció de base imposable per empresa familiar. En el relleu intervenen els predecessors (que faran? de què viuran?), els continuadors (tenen voluntat? estan capacitats?), l’empresa (quins canvis s’han de fer?) i la família (quines actituds prendrà cada persona?).

Per superar aquests reptes “la sort és molt important, però val més que t’agafi treballant”. Cal treballar els cinc reptes per garantir al màxim la continuïtat de la família empresària, i una feina ben feta comença per una planificació adequada en què quedi clar on estem, on volem arribar i com farem el camí; perquè “la planificació no garanteix la felicitat, però n’augmenta la probabilitat”.