Els que ja no hi són, morts en l’explosió d’Alcanar o abatuts per la policia, no parlen. Els que han quedat vius, al banc dels acusats, gairebé no declaren i, si ho fan, és per exculpar-se. Però, per sobre de tants silencis, queden els vídeos, imatges amb moviment i amb so que delaten la conducta fanàtica, delirant, d’acarnissament..., criminal, en una paraula, del grup terrorista que el 17 d’agost del 2017 va sembrar de mort la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils.

La fiscalia va voler obrir el judici d’ahir contra Mohamed Houli, Driss Oukabir i Saïd ben Iazza amb un cop d’efecte consistent en el visionament d’un vídeo enregistrat a la casa d’Alcanar en què apareixen tres integrants de la cèl·lula islamista fabricant explosius, fent lloances a Al·là, mofant-se dels que han de morir i desafiant els Mossos d’Esquadra.

Les imatges amb què es va obrir el judici van ser enregistrades per Mohamed Houli, i amb aquest vídeo la fiscalia tirava per terra l’estratègia de defensa d’aquest acusat, que ahir es va negar a declarar i es va remetre al que ja havia explicat al seu dia davant del jutge instructor. En aquella declaració, que ahir també es va poder escoltar a la sala del judici, l’acusat intentava desvincular-se dels tres joves a qui ell mateix va filmar mentre muntaven cartutxos d’explosius i anaven dient “això no costa gens de fer; només cal tenir fe i sentir molt d’odi, un odi molt gran” i “això només costa quinze euros i fa molt mal”, entre altres coses. I anaven rient, posant cara de nen petit que està a punt de fer una malifeta.

En les declaracions que va fer durant la fase d’instrucció, Houli va argumentar que el seu únic paper en aquell grup era filmar aquelles imatges, que els altres li deien tot el que havia de dir, que ell no pensa com la resta de fanàtics i que es passava el dia tan apartat d’ells com li era possible.

En aquelles mateixes declaracions, Houli no va saber explicar per què adoptava aquell paper de complicitat i ni tan sols per què se sentia la seva veu dient a la resta de terroristes que hi faltava “metralla”, mentre que un el tranquil·litzava dient-li “ja hi ha els cotxes”.

El vídeo de la fiscalia és el primer cop que es visiona de manera pública. En les imatges surten Younes Abouyaaqoub, l’assassí de la Rambla; Mohamed Hichamy, que va liderar el grup de Cambrils, i Youssef Aalla, mort en l’explosió de la casa. Tot i l’evidència de les imatges i la complaença de Houli amb l’escena de la fabricació d’explosius, ell no va voler reconèixer la seva implicació amb el grup terrorista, i ahir, davant del tribunal, es va limitar a dir que n’està penedit, que el seu sentiment de culpa “és sincer” i que ho demostra el fet que sempre que se l’ha cridat al jutjat instructor ha prestat declaració.

De les poques preguntes que li va fer la seva advocada, se’n va desprendre que l’acusat havia declarat de manera voluntària diversos cops, ja quan els Mossos li van prendre declaració el 22 d’agost, sis dies després de l’explosió a Alcanar la nit anterior dels atemptats.

Mohamed Houli és l’únic supervivent de la brutal explosió del 16 d’agost a Alcanar i, per les proves recollides per la investigació a posteriori, se’l considera un integrant més de la cèl·lula, al mateix nivell dels altres vuit que van morir, ja fos en la deflagració o en l’acció dels Mossos d’Esquadra. És per aquest motiu que la fiscalia demana per a ell la pena més alta, 41 anys de presó.

Amb moltes menys evidències però també amb la mateixa consideració de pertànyer a organització terrorista, hi ha el segon dels acusats, Driss Oukabir, que ahir va intentar explicar-se una mica més que Houli amb afany exculpatori. Les proves que incriminen Oukabir són més febles, per això ell es va defensar amb més vehemència presentant-se com un mal musulmà que pren tot tipus de drogues, fuma, beu alcohol i va, segons va detallar amb un posat de vergonya, amb “dones de companyia”. Després de recitar aquest catàleg de bons costums, va voler deixar clar: “Com m’havia d’integrar en una cèl·lula terrorista si jo no soc religiós?”

El fet que el vincula a la resta del grup terrorista és l’ús del seu DNI per poder llogar la furgoneta amb què Abouyaaqoub va perpetrar la ràtzia pel passeig central de la Rambla. L’acusat sosté que el seu germà, Moussa Oukabir, que va morir a Cambrils, li va demanar que els ajudés a llogar un vehicle que, segons li van dir, “havia de servir per fer un trasllat”. Des de Parets, on van llogar el vehicle, fins a Ripoll, on el van anar a deixar, no van parar en cap moment i quan el van deixar a casa ja no va tornar a veure ni el seu germà ni Younes Abouyaaqoub.

L’acusat es va defensar de les acusacions assegurant que va tenir notícia dels atemptats pels mitjans de comunicació i que, quan va saber que se’l buscava, va anar a entregar-se als Mossos de Ripoll, on vivia, com la majoria de la cèl·lula terrorista. “Aleshores em va veure una patrulla dels Mossos, em van encanonar i em van dir que em tirés a terra. Quan ja m’havien detingut, van començar a clavar-me cops de puny.” I posant cara de no entendre què hi feia, en el judici, va acabar la seva intervenció deixant dues preguntes en l’aire: “Quin interès hi tenia, jo, en això? Perdre-hi el meu germà?”

El torn dels acusats el va tancar Saïd ben Iazza, que va explicar, responent a les preguntes del seu advocat, que l’únic contacte amb el grup va ser deixar-los una furgoneta amb la qual van comprar explosius. Evidentment, va explicar que no sabia per a què volien el seu vehicle i que coneixia els terroristes perquè compraven a la seva botiga de Vinaròs. Va negar haver parlat amb ells de religió, haver estat a la casa d’Alcanar i haver tingut cap contacte amb l’imam que dirigia el grup.

Precisament, l’enigmàtica figura de l’imam Abdelbaki es-Satty, i les ombres que encara la sobrevolen, van passar gairebé desapercebudes durant la primera sessió del judici. Dels tres acusats, aparentment només hi havia tingut relació Mohamed Houli, que no en va parlar, mentre que els altres dos només s’hi van referir amb ànim exculpatori per negar-ne la coneixença.

Sí que va parlar de l’imam el primer testimoni del judici, l’agent dels Mossos d’Esquadra que va instruir l’atestat de la investigació, que va afirmar que Es-Satty exercia de “líder en una estructura piramidal” i que “probablement dirigia l’organització.” Aquest agent va relatar com havien intentat investigar els moviments del religiós al Marroc, on va anar poc abans de l’atemptat, però que les perquisicions internacionals no van fructificar.

L’estructura de l’organització descrita per l’investigador tenia un primer nivell amb Younes Abouyaaqoub, Youssef Aalla i Mohamed Hichamy, un segon nivell amb l’acusat Mohamed Houli i Omar Hichamy, i un tercer nivell amb la resta dels integrants. Segons va explicar, era un grup molt tancat, que es coneixia d’anys, impenetrable.

L’objectiu terrorista era molt ambiciós. Tenien pensat actuar el 20 d’agost del 2017 a París i a Barcelona, on l’objectiu havia de ser el públic del partit entre el Barça i el Betis. Arran de l’explosió a la casa d’Alcanar, van modificar els plans amb l’atemptat amb la furgoneta a la Rambla i l’Audi A-3 al passeig de Cambrils.

El relat policial va ser detallat, amb la reconstrucció de tots els moviments que van fer els joves terroristes de Ripoll. L’agent va explicar, per exemple, que abans d’anar a Alcanar havien tingut llogada una casa al petit municipi de Gombrèn, a la mateixa comarca del Ripollès, i un pis a la vila de Ripoll.

La sessió d’ahir va estar marcada per la peculiar manera de dirigir les vistes que té el magistrat Félix Alonso Guevara, que presideix les sessions. Va començar enfrontant-se a un advocat que volia abandonar el judici perquè deia que no se l’havia ubicat bé dins de la sala, i durant els interrogatoris va interrompre permanentment per opinar sobre la pertinència o no de les preguntes. I quan se li plantava cara, responia: “Amb mi no es discuteix!”