Borsa

La borsa es refreda

Més dubtes sobre un possible afebliment de l'economia global esborren l'efecte positiu de la flexibilització del iuan i allunyen l'Íbex-35 del nivell dels 10.000 punts. Per Marisa Nuez

La tendència a la baixa en els parquets torna
a imposar-se després del parèntesi alcista
registrat en les dues setmanes anteriors

L'opti­misme en els mer­cats finan­cers que havia domi­nat la set­mana pas­sada va esten­dre's pràcti­ca­ment a totes les bor­ses inter­na­ci­o­nals també a començaments d'aquesta set­mana. Els prin­ci­pals índexs bor­sa­ris van cele­brar la notícia que va arri­bar durant el cap de set­mana de la Xina. El govern de Pequín va anun­ciar la fixació d'una banda de fluc­tu­ació per a la seva moneda, el iuan, que tot i ser limi­tada va agra­dar als inver­sors de tot el món.

Així, les com­pres van impo­sar-se en les bor­ses i el prin­ci­pal índex del mer­cat espa­nyol va enlai­rar-se a un màxim intra­dia per sobre dels 10.200 punts (el diven­dres ante­rior havia aca­bat en els 9.971,80 punts). Però la falta de volum de con­trac­tació i la rea­pa­rició dels fan­tas­mes sobre un afe­bli­ment en la recu­pe­ració econòmica glo­bal van aigua­lir la festa en els par­quets a par­tir de la segona sessió set­ma­nal.

La borsa espa­nyola, que ha estat una de les més cas­ti­ga­des, no ha pogut man­te­nir-se per sobre dels 10.000 punts, i en el decurs de la set­mana s'ha pre­ci­pi­tat per sota d'aquest nivell fins a tan­car diven­dres en els 9.535 punts, amb unes pèrdues del 4,38% set­ma­nal. Amb aques­tes xifres a la mà, i tot i que encara res­ten tres ses­si­ons perquè s'acabi el mes, la pos­si­bi­li­tat que el juny sigui el segon mes de l'exer­cici amb un balanç posi­tiu comença a tron­to­llar. A hores d'ara, l'Íbex-35 ha dila­pi­dat el gros dels guanys regis­trats en les dues set­ma­nes ante­ri­ors (l'apre­ci­ació en el mes se situa en l'1,88%) i acu­mula unes pèrdues anu­als del 20,14%.

Els inver­sors no han pogut sobre­po­sar-se a les incer­te­ses que pla­nen sobre la recu­pe­ració econòmica en totes dues ban­des de l'Atlàntic, i han anat des­fent posi­ci­ons al llarg de la set­mana. Un cop esvaït l'efecte del iuan, les dades macro­e­conòmiques que han arri­bat des dels EUA no han pogut con­tri­buir a aixe­car els ànims. La bai­xada del con­sum dels nord-ame­ri­cans i la cai­guda en les ven­des d'habi­tat­ges durant el mes de maig han fre­nat les com­pres en les pla­ces finan­ce­res, en espera d'un mis­satge posi­tiu de la Reserva Fede­ral (FED).

Sor­tida en «V» o «W»?

Però la pre­o­cu­pació en els par­quets s'ha incre­men­tat després que el pre­si­dent de la FED, Ben Ber­nanke, ha anun­ciat un alen­ti­ment en el crei­xe­ment de l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana, i també perquè es va saber que el pro­ducte inte­rior brut (PIB) dels EUA s'ha situat en el 2,7% en el pri­mer tri­mes­tre de l'any (res­pecte del 3% pre­vist). Tots aquests indi­ca­dors han fet rebro­tar els temors que apun­ten que la sor­tida de la crisi econòmica no tindrà forma de V sinó de W, i aquesta pos­si­bi­li­tat és la que comen­cen a des­comp­tar els inver­sors.

I pel que fa al mer­cat domèstic, les coses no van millor. Aquesta set­mana la Fun­dació de les Cai­xes d'Estal­vis (Fun­cas) ha adver­tit que l'eco­no­mia espa­nyola tor­narà a estar en recessió en el dar­rer tri­mes­tre de l'exer­cici, afec­tada per un des­cens del con­sum deri­vat de les mesu­res d'ajus­ta­ment fis­cal i unes taxes d'atur del vol­tant del 20%.

En la mateixa línia es troba la con­sul­tora Ernst & Young, que ha afir­mat que el PIB no tor­narà a créixer fins al 2012 (amb taxes nega­ti­ves del 0,6% i el 0,2% el 2010 i el 2011, res­pec­ti­va­ment). I per aca­bar d'arro­do­nir aquest cer­cle de pes­si­misme, la Comissió Euro­pea expressa els seus dub­tes sobre la recu­pe­ració econòmica a l'Estat i pro­nos­tica un període de crei­xe­ment lent, per l'excés de deute espa­nyol (i que no creu que pugui ajus­tar abans de set anys). Amb tot ple­gat, no és estrany que els números ver­mells s'hagin impo­sat en els paquets.

Parèntesi alcista.

Aquest nou esce­nari bai­xista que s'ha dibui­xat aquesta set­mana dóna la raó a aquells ana­lis­tes que fa tan sols unes set­ma­nes adver­tien, mal­grat les impor­tants alces acu­mu­la­des que van impul­sar l'Íbex-35, que la tendència de fons en les bor­ses con­ti­nu­ava sent bai­xista. I és que els núvols que enfos­quien el pano­rama bor­sari –pre­o­cu­pació per la situ­ació econòmica, dub­tes sobre el sec­tor immo­bi­li­ari i ban­cari i el dife­ren­cial del deute espa­nyol en màxims, entre altres incer­te­ses– no havien des­a­pa­re­gut, mal­grat que els inver­sors van pre­fe­rir pas­sar-los per alt tem­po­ral­ment. Noves dades macro­e­conòmiques que es conei­xe­ran en les pròximes jor­na­des, com ara la inflació d'Ale­ma­nya, la taxa d'atur al Japó i els índexs de con­fiança de la zona euro, del Regne Unit i dels EUA, per­me­tran redi­bui­xar l'esce­nari que tin­dran en compte els inver­sors a l'hora de tor­nar a entrar al mer­cat o anar-se'n de vacan­ces. A una decisió o a una altra també con­tri­bui­ran els acords a què puguin arri­bar el G-8 i el G-20 aquest cap de set­mana al Canadà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.