Vladímir Putin ha dit que s’esperarà fins a la proclamació oficial dels resultats de les eleccions presidencials nord-americanes per felicitar Joe Biden. La immediatesa amb què, fa quatre anys, va celebrar l’arribada de Trump a la Casa Blanca ha deixat pas a la reticència, conscient que, si bé les relacions amb el president republicà s’han anat deteriorant en el transcurs del seu mandat, les que mantindrà amb el demòcrata prometen ser molt més conflictives.

De fet, el mateix Biden ja va anticipar el clima de confrontació amb el Kremlin quan, en l’últim debat de campanya amb Trump, va assenyalar Rússia com la principal amenaça per als EUA. Després de la Guerra Freda, el moment més crític entre Washington i Moscou va arribar el 2014, quan Putin es va annexionar Crimea. Obama presidia llavors els EUA i Biden n’era el vicepresident. Però les relacions es van tensar encara més el 2016 amb les acusacions al Kremlin d’haver interferit en les eleccions presidencials nord-americanes per propiciar la victòria de Trump sobre Hillary Clinton.

A diferència de Trump, que, amb la seva política aïllacionista, va replegar els EUA i va deixar camp lliure a l’expansió de la influència russa, a Moscou es tem que, amb Biden, Washington recuperi l’intervencionisme en l’escena internacional en nom dels ideals democràtics i en perjudici dels interessos russos. Coneixen bé el futur president demòcrata, peça important de l’administració Obama, la que “va començar la política de sancions contra Rússia, la política d’aïllament i contenció per venjar-se per tot: per Síria, per Geòrgia, per Ucraïna”, indica al digital Verchérnaya Moskvá el senador i politòleg Aleksei Puixkov, citat per l’agència Efe. “Biden va ser part d’aquesta política d’estrangulament de Rússia; amb ell, els reflexos de l’administració Obama tornaran a la Casa Blanca”, hi va afegir. Puixkov pronostica també que Biden intentarà refer l’aliança occidental que va afeblir el seu predecessor i cohesionar al seu voltant els països europeus amb l’ajuda d’una agenda antirusa.

Amb tot, els analistes veuen, sota la presidència de Biden, dues possibles coincidències entre els antics rivals de la Guerra Freda: en l’àmbit del desarmament nuclear –amb la prolongació del tractat Start-3 de reducció d’armes estratègiques, que expira al febrer– i en el retorn dels EUA a l’acord nuclear amb l’Iran.