En la primera onada, la tensió va anar de seguida a l’atenció hospitalària, amb una velocitat molt ràpida, segurament perquè teníem molts casos no detectats entre la població i només es va veure la punta de l’iceberg. De seguida l’hospital va patir i va ser molt interessant predir els ingressos hospitalaris, i, d’aquests ingressos, quants serien greus i anirien a l’UCI. Això va tenir molt sentit en aquell moment, perquè s’havia de redimensionar tot el servei. En aquest cas, vam fer aquesta predicció sobretot per veure aquells serveis que estaven més afectats: medicina interna, urgències, pneumologia i, sobretot, UCI, que estaven molt interessats a saber què passaria l’endemà i els dies següents, i això va ser útil.

Llavors, quan va disminuir el nombre de casos i d’ingressos, va interessar més saber què passava entre la població, monitorar-la, i així va sortir el risc de contagi. Nosaltres ens focalitzàvem en el territori, en quina era la velocitat de propagació i quants casos s’acumulaven.

Hem diagnosticat molta més gent perquè hem fet seguiment des de l’atenció primària. Crec que, si bé és veritat que es pot millorar el sistema, que s’ha de millorar la detecció ràpida, el seguiment dels casos, l’atenció de contactes..., també s’ha de subratllar que s’ha fet molta feina en l’atenció primària, i n’és una prova el fet que la segona onada ha estat diferent. En la segona onada, el nombre de casos detectats gairebé s’ha triplicat i, en canvi, la pressió hospitalària ha estat menor.

Perquè ha anat als CAP i perquè hi ha dos factors importants. Primer, que si tu detectes casos són casos que existien en la primera onada –en la primera onada, es calcula que se’n va detectar un de cada deu o un de cada cinc– i ara segurament som més a prop de la realitat, perquè estem detectant molts casos, i aconseguim que s’aïllin i que el creixement sigui menor. Per tant, si aparentment tenim molts més casos, és perquè els detectem. Hi eren en la primera onada, n’hi havia més en la primera onada, però ara els detectem millor. I un altre factor important és que la societat –sobretot aquells individus més vulnerables, gent gran, gent amb patologies–, conscient del risc, s’ha protegit més, i això ha fet que el tipus de persones diagnosticades siguin casos en què la complicació no és tan freqüent.

Sí, això és el que observem i deduïm. Ara tenim 16.000 casos diagnosticats i els ingressos a les UCI se situen en el 50%, més o menys. Amb les restriccions, ja estem veient una disminució de la velocitat de transmissió i, per tant, la previsió és que això en els pròxims dies es traslladi a una disminució del nombre d’ingressos i, posteriorment, de llits ocupats. Tot i que la Covid ens ha ensenyat que hem de ser molt prudents en tot el que diem, això seria una mica el que indiquen les xifres.

Si comparem les dues poblacions, veiem que ara són més joves, amb menys patologies... Si comparem els que han ingressat, s’assemblen molt d’una onada a l’altra, però si comparem el total, veiem que ara hem detectat molts asimptomàtics, molt contacte...

Sí. Nosaltres treballem més les àrees de l’hospital Trueta i el de Santa Caterina, però si mires les dades de Catalunya, ara veiem que només entre la població més gran hi ha un excés de mortalitat.

Jo crec que, més o menys, hauríem assolit el sostre de casos poblacionals i ja estaríem baixant. Per tant, i amb tota la prudència, crec que si es mantenen les restriccions, estem en aquell període més estacional, veurem pocs ingressos, poques UCI més, esperem, i a punt de començar la baixada en els pròxims deu dies. Esperem, però. La prudència és una cosa que m’agradaria recalcar, perquè crec que és bona.

Sí, el perfil és similar, pel que nosaltres hem analitzat. També és cert que el maneig hospitalari també ha canviat i hi ha més consens sobre què cal fer en la primera fase, en el procés de reproducció vírica, i què cal fer en la segona fase, que és la d’inflamació, i les mesures que es poden aplicar. No tenim grans fàrmacs que canviïn gaire el pronòstic, però sí que el maneig hospitalari ara és més adequat que en la primera onada.

És possible que quan tornem a fer una vida social més normal el nombre de contagis torni a pujar. El secret rau en la detecció ràpida, en l’estudi de contactes i en el seguiment d’aquests contactes. Si ets capaç de detectar ràpidament els casos, estudiar els seus contactes i fer-ne un seguiment adequat, pots anar controlant els diversos brots. Evidentment, hi ha un moment en què el sistema no pot, perquè hi ha tants casos que això que vols fer és complicadíssim i comences a trigar a fer aquests processos, però cada vegada estem més dimensionats i tenim més experiència. A més, ara hem incorporat el test d’antígens ràpid, que és important, perquè, si tu ets un contacte o tens símptomes, aquest test permet saber en menys temps si tens la Covid-19, i això és clau. Jo espero que la tercera onada, que estic d’acord que és probable que arribi, sigui més lleu i que sapiguem reaccionar a temps si hem d’adoptar algun tipus de mesura en forma de restricció social.

En principi el cribratge és una bona eina. Després dependrà una mica de com l’apliquis, depèn una mica de la realitat del territori. Una cosa que és molt important tenir en compte és que en aquest procés hi ha molta heterogeneïtat, que és molt canviant. Llavors es necessita un sistema àgil i flexible per traslladar els recursos allà on es necessiten en cada moment.

Si tens un territori que està estable, amb una velocitat de transmissió baixa i reducció o absència de casos, i a 20 quilòmetres en tens un altre on hi ha un brot i una velocitat de contagi molt alta, llavors són diferents les mesures que has de prendre en un lloc, pel que fa a cribratge i seguiment, que en l’altre. En aquest sentit, per exemple, l’atenció primària de l’ICS aquí a Girona ara està treballant en un model, una mena d’unitat, que pugui traslladar els esforços, sobretot per alliberar la feina més administrativa de seguiment dels casos asimptomàtics, que sigui una unitat mòbil prou propera al territori però prou flexible per poder anar a donar suport allà on més es necessita. Aquest esforç que s’està fent des de l’atenció primària serà una eina que ajudarà a cobrir aquesta heterogeneïtat. També és molt important tenir en compte els aspectes socioeconòmics, com ara si es tracta d’una zona que té molta privació socioeconòmica, amb tot el que això implica, per exemple, pel que fa a la possibilitat de fer aïllaments, de no anar a la feina, etc. Aquests condicionants s’han de tenir en compte, i per això és molt important que tothom cooperi, des dels serveis socials, en l’àmbit de salut... Hem de treballar units.

El tema de les residències ha millorat. Tenim més informació, ara, de les residències. Una part important de la mortalitat, aproximadament un terç, ha estat en residències. Només amb 64.000 o 65.000 residents, hem tingut gairebé 5.000 morts. Ara mateix, en comparació amb la primera onada, la realitat de les residències és molt diferent, i en aquesta segona onada hem de protegir més les residències i actuar-hi millor pel que fa a organització, cribratges...

Sí, necessita més recursos, més tecnologia, més coordinació..., però, tot i això, el que s’ha fet té un valor. He viscut l’esforç organitzatiu de Girona i ha estat una cosa espectacular, tant a primària com en l’àmbit hospitalari. Transformar un servei d’alta complexitat, com és una UCI, per passar de vint llits i escaig a cent i escaig, és un esforç titànic. I a primària, el mateix, amb una gran transformació de l’organització. Crec que s’ha fet una feina que té molt valor i que ha tingut un gran impacte, i s’ha de continuar treballant en aquest sentit.