El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha elaborat un informe, que ahir mateix va lliurar al Parlament, on es posen en relleu diverses vulneracions de drets bàsics de què haurien estat víctimes els presos polítics en el seu règim penitenciari. Per ser més precisos, l’estudi analitza tot el procés que s’ha seguit per tombar-los tant el tercer grau, com la possibilitat de fer sortides regulades per anar a treballar en virtut de l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. I una de les primeres conclusions a les quals arriba el Síndic és que no es pot condicionar l’obtenció d’aquests drets al fet que segueixin un programa de reinserció amb la finalitat “d’inculcar determinades idees”, tal com demanava la fiscalia. “Obligar-los a renunciar a la seva ideologia s’ha de considerar una vulneració flagrant de la seva llibertat ideològica”, sosté Ribó, que en línies genèriques es mostra molt crític en com s’ha resolt tot aquest procediment.

Anant a pams, l’informe considera del tot “ajustada a dret” tant l’aplicació, primer, del 100.2 com del tercer grau, després, que es va concedir als líders independentistes, i encara més després que aquesta decisió fos ratificada per tres jutjats de vigilància penitenciària diferents. Dit això, Ribó critica que se’ls hagi tret aquest règim a partir d’un recurs del ministeri públic, una circumstància que no s’havia donat mai abans i que, a parer seu, fa que hi hagi una “situació de greuge”. A més, i en contra del que pregonen no poques veus tant dins com fora de la judicatura, el defensor de la ciutadania recorda que el tercer grau no equival a tenir la llibertat –“és una forma de compliment de la pena”–, ja que els presos que l’obtenen tenen limitada la seva capacitat de moviment. Seguint amb aquest raonament, l’estudi també assenyala que aquestes restriccions de drets no només afectaran els presos polítics, sinó el conjunt de la població penitenciària.

Un altre capítol destacat de l’estudi és la decisió que ha pres el Tribunal Suprem, el mateix que va emetre la condemna, de declarar-se com a òrgan competent últim per dirimir els recursos sobre la situació penitenciària dels líders independentistes, en detriment de les audiències provincials, que tenen una secció especialitzada en la matèria. Per Ribó, això denota “una certa falta de confiança cap als jutges de vigilància penitenciària, que són els òrgans especialitzats amb sensibilitat i formació específica i que, a més, no estan contaminats pel biaix dels fets i la presencialitat del judici”.

A més del Parlament, l’estudi també serà remès pròximament al Defensor del Poble i al Comitè Europeu de Prevenció contra la Tortura i els Maltractaments.