Sembla que les travesses que apuntaven una nova macrofusió bancària a l’Estat es compliran aviat. Després de la que semblava l’operació estel·lar de l’any entre CaixaBank i Bankia, ahir se’n va començar a perfilar una altra que ja feia dies que sonava en els cenacles financers, la de BBVA i Banc Sabadell.

La sospita va prendre força amb l’anunci que BBVA havia consumat la venda de la seva filial nord-americana per 11.600 milions de dòlars, equivalents a 9.700 milions d’euros. El preu de la transacció, la contrapart de la qual ha estat el grup financer PNC amb seu a Pittsburgh (Pennsilvània), “representa gairebé vint vegades el resultat que va obtenir la divisió l’any 2019 i equival a gairebé la meitat del valor actual de BBVA en borsa”, va informar el grup espanyol. Aquesta és, doncs, una injecció colossal de liquiditat, que a més el banc rebrà en efectiu trinco-trinco de mans dels americans l’any que ve.

A mitja tarda, BBVA va enviar a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) una “informació privilegiada” en la qual comunicava el manteniment de converses amb representants del banc vallesà, amb l’autorització del consell d’administració, “en relació amb una potencial operació de fusió entre totes dues entitats”, un fet que fonts del Sabadell van confirmar a aquest diari.

La nota a la CNMV també especificava que, a més del festeig previ, BBVA i Sabadell ja han emprès el procés de revisió recíproc, l’anomenat due diligence, que consisteix a auditar-se mútuament, i que ja han contractat assessors externs que els ajudin a determinar els termes de l’eventual fusió.

El comunicat oficial, però, matisava que per ara no hi ha res en ferm: “No s’ha pres cap decisió en relació amb aquesta operació potencial”, deia la nota, que concloïa que “no hi ha cap certesa que s’arribi a adoptar”, ni, tampoc, “sobre els termes” de la fusió, si finalment es produeix.

Aquesta cautela comunicativa no va impedir que ahir tothom donés per feta la transacció, que, atenent a les dimensions dels dos implicats, consistirà probablement en una absorció de Banc Sabadell per part de BBVA. Amb les xifres provisionals de l’entitat resultant, que tindria més de 950.000 milions d’euros en actius. A més, disposaria d’uns 46.000 treballadors i més de 4.200 oficines només a l’Estat, sense comptar la presència internacional, disputaria el lideratge del sector a la unió de CaixaBank i Bankia, per bé que a l’hora de confegir el rànquing caldrà destriar el que els uns i els altres tenen dins i fora de l’Estat.

Totes dues entitats tenen una llarguíssima experiència en fusions i absorcions. Si l’operació es confirma, el BBVA afegirà una nova entitat catalana al seu cartipàs de compres, després d’absorbir, ara fa una dècada i arran de la crisi financera, grups sorgits del sistema institucional de protecció (SIP) com Catalunya Caixa (nascuda al seu torn de la suma de Caixa Catalunya amb les de Tarragona i Manresa) i Unnim (que agrupava les de Sabadell, Terrassa i Manlleu).

La història del Sabadell també el converteix en un banc comprador nat. En la mateixa època es va quedar amb el Banc Mare Nostrum, que incloïa, entre altres, l’antiga Caixa Penedès, i també la CAM, en una sonada operació pel valor d’un euro. A la seva llista d’absorbits hi figuraven, de feia temps, l’Herrero, l’Atlàntic, l’Urquijo, el Guipuzcoano... així com diverses adquisicions internacionals, la més significativa de les quals la del TSB britànic, ara fa cinc anys. Ara, però, al banc presidit per Josep Oliu li toca de figurar com l’objecte de compra, una circumstància esperada pels experts després de quedar amb el pas canviat després de la macrofusió de CaixaBank i Bankia.