El procediment que arrencava ahir podria acabar, com a molt aviat, al febrer. El pròxim pas serà a principis de desembre: una vista dins la comissió d’Afers Legals en què els tres eurodiputats es podran explicar. A continuació, el diputat búlgar elabora un esborrany de ponència que es discuteix dins el mateix comitè i la votació posterior podria tenir lloc el mateix mes de gener –però no necessàriament–. En aquest cas, al febrer s’arribaria al ple, que és el que pren la decisió definitiva. Tanmateix, fonts jurídiques no veuen probable que aquest recorregut s’enllesteixi en tan poc temps. La defensa dels eurodiputats recorda que la decisió del ple es podria impugnar al Tribunal General de la UE.

El Brexit va retallar el nombre d’eurodiputats a les comissions de l’eurocambra. En el cas de la d’Afers Legals (Juri), mentre que baixava el nombre de membres fins a 25, la ràtio d’europarlamentaris de l’Estat espanyol va créixer, de manera que hi ha almenys cinc espanyols que decidiran sobre el suplicatori. El registre podria créixer fins als vuit, ja que n’hi ha tres més que són suplents. “Això no és casual”, afirmen fonts de la defensa de Puigdemont. Es tracta del president de la comissió, Adrián Vázquez, de Ciutadans; Ibán García, Marcos Ros i Nacho Sánchez, del PSOE; Esteban González Pons i Javier Zarzalejos, del PP; Jorge Buxadé, de Vox, i Javier Nart, que es va presentar amb Cs. La saturació d’espanyols no és irrellevant, tenint en compte que són de partits que s’han pronunciat a favor d’extradir Puigdemont –“em comprometo a portar-lo de nou a Espanya”, va arribar a dir Pedro Sánchez– i podria tenir implicacions en la imparcialitat del procediment. A més, el ponent és l’ultradretà búlgar Angel Dzhambazki, del grup de Vox, partit que fa d’acusació contra Puigdemont. “Si es veu de manera descarada que és la comissió en què hi ha més eurodiputats espanyols quan es vota el suplicatori, el principi que la comissió resol fent abstracció de temes partidistes i nacionals queda posat en qüestió i ho farem valer”, avisa la defensa.

Fumus persecutionis és el principi que la comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu ha invocat per tractar casos d’immunitat i es refereix a la sospita fonamentada que els processos judicials s’han iniciat amb la intenció de causar danys a l’activitat política del diputat en qüestió. És un dels principals arguments de la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, que al·leguen l’existència d’una persecució política. Esmenten el cas d’un eurodiputat a qui es va denegar un suplicatori per una agressió a un familiar, perquè la denúncia l’havia posat un adversari i es va interpretar que tenia una intencionalitat política. Un altre dels raonaments que adduirà la defensa és que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar els tres eurodiputats i que la sedició com a delicte no existeix en molts estats membres, com Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica. En aquest sentit, recorden que la cambra ja ha denegat suplicatoris amb l’argument que els fets no eren delictius a bona part d’Europa, com en el cas d’uns eurodiputats italians que ajudaven a practicar avortaments quan a Itàlia estava prohibit.