No és fàcil resumir la vida professional d’un jutge que fa 42 anys que està en l’exercici de la magistratura. Tampoc és just que per quatre crits televisats que va fer durant la setmana passada és parli ara d’ell i no, per exemple, de quan Federico Trillo se’l va voler carregar per una resolució en què el magistrat ordenava investigar el tràgic accident del Yak-42, o quan també va alçar la veu per fer seure, en un judici, l’etarra Txapote, autor, entre d’altres, de l’assassinat més repugnant d’ETA: el de Miguel Ángel Blanco.

La figura diminuta, encorbada, del jutge Alfonso Guevara torna aquesta setmana a presidir el tribunal de l’Audiencia Nacional que jutja els atemptats terroristes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. En la sessió d’ahir, el seu to de veu va ser força més baix i conciliador, segurament arran de les queixes de diversos sectors de la judicatura i l’advocacia, que han reclamat que respecti el dret de defensa. Tot i ser més pacient, Guevara no va deixar de corregir preguntes d’una espessa defensora.

La seva manera de dirigir el judici durant la primera setmana, amb un alt grau d’intervencionisme, alçant la veu, cridant en molts moments, ordenant callar a tothom, “Amb mi no es discuteix”, va prendre protagonisme als mateixos acusats, que quasi no van declarar; als fiscals, que no destaquen en especial, i a la vintena d’advocats de la defensa i l’acusació, que tenen un paper difícil amb un sumari voluminós i compartint una sala amb separacions de metacrilat per la Covid-19.

A molts no ha agradat aquesta manera de fer, “Ja sé que em critiquen”, va admetre Guevara. Per exemple, l’associació de juristes Àgora Judicial, en un comunicat, va advertir que “l’autoritat dels jutges la dona el coneixement, el respecte i la vocació de servei públic, i no el volum de la seva veu”. També ha disgustat el Consell de l’Advocacia de Catalunya, que s’ha queixat que el magistrat limita el dret de defensa i ha amenaçat a elevar la qüestió al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Si és així, no serà el primer cop que una queixa contra aquest jutge, nascut el 1956, i que va aprovar les oposicions amb 22 anys, arriba al CGPJ. Ja el 2013 el van sancionar amb 600 euros per haver-li dit a un processat que si hagués tingut una arma li hauria clavat un cop de culata al cap.

No tothom està disgustat amb aquest jutge. Un col·lega seu de l’Audiència de Barcelona, consultat per aquest diari, reconeix que és un bon jutge, garantista i independent, però li retreu un excés d’autoritarisme i de mala educació. Un advocat veterà que participa en el judici, i que ha rebut les fuetades verbals de Guevara, se sincera: “Prefereixo un jutge així, perquè malgrat les formes hi toca.”

Hi toca i, sobretot, amb les víctimes. Quan ha tingut al davant persones atacades per la furgoneta homicida a la Rambla les ha tractat amb el confort que mereixen, i va deixar buidar el pap i el cor a Javier Martínez, pare del nen de tres anys mort. Sí, Guevara té cordes vocals i mal geni, però també té cor i, sobretot, té lleis, sap de lleis.