“Barack Obama és un gran escriptor.” La citació és de Chimamanda Ngozi Adichie, autora nigeriana de l’èxit Americanah, que comença així la ressenya per al The New York Times del primer volum de les memòries de l’expresident nord-americà, A Promised Land (en castellà, Una tierra prometida, publicada per Debate), que ahir va sortir a la venda. Un llibre esperadíssim, d’una “prosa magnífica”, farcit de “detall granular i vívid”, escrit per una figura única de la història recent dels EUA.

Són unes memòries majúscules, que s’han hagut de dividir en dos volums per l’enormitat de l’escriptura i la incapacitat de síntesi de l’expresident. El primer només arriba fins a un dels punts clau del seu mandat: la decisió de matar Ossama bin Laden. “Són inusualment interiors, inusualment autocrítiques, inusualment modernes, inusualment ben escrites”, les defineix Jeffrey Goldberg, editor en cap de la revista The Atlantic.

Obama, al llibre, s’obre als seus propis dilemes, com els dubtes sobre una carrera política que no té clar si té més de desig de servei públic o la necessitat d’alimentar el seu ego. Posa en judici les seves decisions; es qüestiona les seves accions en la vida familiar; analitza les seves errades. Utilitza les 768 pàgines per psicoanalitzar-se, donar-se respostes, justificar-se, explicar-se. Una reflexió personal que, indispensablement, porta implícit el qüestionament i la introspecció sobre els anys més recents de la història contemporània dels Estats Units. I, en el context actual, acabades de passar unes eleccions històriques després de quatre anys de Donald Trump, permet de fer una lectura en clau de passat recent i del futur que els EUA encaren d’ara endavant, arrossegant les conseqüències del mandat trumpista.

A la gira de presentació, Obama parla de gairebé tot menys del llibre en si. Alleugerit per la victòria de Joe Biden, està afilant els atacs a Trump, i els converteix en un pensament profund i en filosofia sobre el futur de la democràcia nord-americana, què cal fer per recuperar el que s’ha perdut en els darrers quatre anys. Principalment, la validesa dels conceptes de veritat i la degradació de la informació.

L’expresident, en les entrevistes publicitàries, es mostra molt preocupat per la divisió existent, gens nova, però exacerbada per Trump, un mandatari que potencia la polarització per al seu benefici polític. “No em sorprèn que algú com ell guanyi tracció en la nostra vida política”, comentava a The Atlantic, i el definia com un “símbol i alhora un accelerador” del que passa al país. “Però si havíem de tenir un populista de dreta, esperava algú millor”, hi etzibava.

Al llibre, Obama expressa que el seu major temor és el futur de la democràcia nord-americana, que “sembla estar a la vora d’una crisi”. I, com va dir a la ràdio pública NPR, la necessitat de “reconstruir la confiança social”.“Hem passat per una presidència que prescindia de tota una sèrie de normes institucionals bàsiques”, s’esplaiava en una entrevista al programa 60 Minutes, de la CBS. “I potser el més important, i el més desconcertant, és que el que hem vist és el que algunes persones anomenen decadència de la veritat: la sensació que no només no hem de dir la veritat, sinó que la veritat ni tan sols importa”, hi afegia.