En directe
Ple del Parlament de Catalunya
Escalada de tensió en el govern per les filtracions
ERC acusa en el ple JxCat de filtrar la desescalada per afavorir lobbys i l’oposició s’abona a criticar la crisi de l’executiu
Sàmper nega que fos JxCat i atribueix l’error a tot el govern
Aragonès i Budó pacten una treva
En espera que dilluns el govern comenci a donar de manera oficial les primeres pautes del pla de desescalada de la segona onada de la pandèmia, l’executiu català va evidenciar ahir de nou l’escalada de la tensió de les relacions entre JxCat i ERC en un nou capítol de la seva particular crisi, que s’aguditza amb la proximitat de les eleccions del 14 de febrer. En aquesta ocasió motivada per la filtració, precisament, de l’esborrany del pla de desescalada que va provocar que els republicans, amb el vicepresident Pere Aragonès al capdavant, s’aixequessin de la reunió telemàtica del comitè executiu de crisi per la Covid-19. Les acusacions recíproques entre formacions de l’autoria de les filtracions no va fer res més que per deixar mastegada la crítica de les desavinences a l’oposició durant el ple del Parlament.
Segons els republicans, la filtració prové dels seus socis per pressionar la conselleria de Salut perquè faci cas de les demandes del sector de la restauració o de la cultura, mentre que des de JxCat ho desmentien i preferien fugir de “polèmiques estèrils”, tot i deixar entreveure que els mateixos republicans havien fet públic l’esborrany en un context de “problemes interns”, segons recollia Efe. En qualsevol cas, JxCat va optar per defugir la confrontació amb els socis assegurant que no comentaven reunions que no feien públiques oficialment, i que només havia marxat Aragonès per assistir al ple, mentre que hi havien continuat la consellera de Presidència, Meritxell Budó; el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, el de Territori, Damià Calvet, i els republicans Alba Vergés i Josep Bargalló, consellers de Salut i Educació.
Havent de respondre tant a la sessió de control com al punt de les mesures contra la pandèmia a les qualificacions de “desastre” (Cs), “desgavell” (PSC), “viure en una espècie de telenovel·la” (CatECP), “govern en fallida i caiguda lliure” (CUP) o episodi de “vergonya aliena”, qui dels socis va semblar viure-ho amb més indignació va ser ERC. Aragonès va demanar fer cas només al que “comunica oficialment el govern” i no a les filtracions, que va qualificar de “lamentables”, mentre que va instar els mitjans que ho critiquen a no publicar-les, però el més bel·ligerant va ser el president del grup republicà. Sergi Sabrià, en lamentar la sensació que a vegades “sembla que tenim diversos governs” o que “govern i oposició s’asseuen al Consell Executiu”. Per això va demanar deixar “els partidismes a banda, discussions absurdes i soroll a mitjans i xarxes”, perquè “és el moment de la lleialtat”, mentre es planyia que “cansen les filtracions per generar pressions” o “per després sortir a fer-se l’ofès”.
Lobby de pressió i treva
A l’asseveració que no podien tenir la sensació que des de l’executiu “hi ha gent que fa de lobby” i estar pendent de “defensar certs sectors concrets”, hi va respondre el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, a qui Aragonès va cedir protagonisme juntament amb Vergés, en el debat. Sàmper va assegurar que el dia 23 se sabran les mesures que es prendran “sense cap intenció lobbística” ni de defensa de “cap interès gremial i corporatiu”. Va assumir que en un moment de pandèmia han tingut errors, que no saben d’on va sortir la filtració i que les coses que “no s’han fet bé es faran millor”, però va demanar a l’oposició que en el debat intern al govern “ric i enfrontat” no hi vegin una descoordinació sinó “un debat molt intens”. Amb anterioritat el diputat de JxCat Lluís Guinó destacava la importància de saber rectificar si s’havien produït errors, i també demanava que després de la sessió, quan hagin de rectificar, fixar noves mesures i escenaris, “ho facin de manera conjunta, que és el que ha de fer un govern de coalició”. Lluny d’aquest to conciliador de JxCat, des de Madrid la diputada Laura Borràs, aprofitava per dir-hi la seva en una entrevista a la cadena SER instant el govern a deixar d’“oferir espectacles”, atribuint-ho a la “desorientació” des que no hi ha president.
L’exposició d’aquesta nova crisi de l’executiu també va provocar que la portaveu del govern, Meritxell Budó, i Aragonès es reunissin durant l’aturada del ple per convenir que calia una treva entre els socis, girar full dels retrets, deixar de banda les crítiques internes i centrar-se en el pla de desescalada. L’expresident Quim Torra també es va posar en contacte amb Budó i Aragonès per demanar-los que calia “reforçar” la coordinació del govern, “evitar rumors i filtracions” i enviar “missatges clars i estables” a la ciutadania.
L’oposició s’ofereix
Al marge del discurs altament crític per les noves desavinences dins de l’executiu, part de l’oposició també es va oferir per encetar un diàleg i aportar mesures per “preparar l’economia”, com explicava el president de Cs, Carlos Carrizosa, lamentant que “ni gestionen i bloquegen els recursos” i “no tenen temps per escoltar les propostes que els fem”. El socialista Miquel Iceta va asseverar que tenien el seu suport amb la implantació de mesures amb criteris sanitaris si les concertaven abans amb el prec que “augmentin l’autoexigència”. Coincidint amb el PSC, la presidenta de CatECP, Jéssica Albiach, va demanar-los “començar a pensar en la tercera onada” per no arribar tard, a més de complir la premissa que “el govern no sigui un problema”, mentre que el diputat de la CUP Carles Riera va recordar-los: “Tenim alternatives i propostes”, i els va demanar que practiquin el diàleg, el consens i no funcionin “a cop de decret”. El popular Alejandro Fernández va censurar que l’executiu renunciï a fer adaptacions i modificacions del pressupost.
LES FRASES
“Hem parat la segona onada”
Tot i admetre que encara no s’està en una situació òptima, la consellera de Salut, Alba Vergés, va destacar que els esforços de tothom havien permès “arribar a parar la segona onada” de la pandèmia, però va advertir que no s’havia de “baixar la guàrdia”. La consellera va repassar les darreres dades epidemiològiques, destacant que s’estava en una situació millor que fa tres setmanes, però que encara s’estava lluny de les xifres del juny, quan el risc de rebrot era de 14 –ara és de 390– i hi havia 530 casos confirmats, mentre que actualment n’hi ha 16.312. Aleshores també hi havia 295 ingressos als hospitals i 73 a les UCI, pels 2.458 i més de 600 actuals. Per aquest motiu va defensar mantenir-se en les bombolles de convivència.
