El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous per 177 vots a favor, 17 abstencions i 148 vots en contra la nova Llei Orgànica de Modificació de la Llei Orgànica Educativa (LOMLOE).

La també anomenada llei Celaá ha obtingut el suport de la majoria absoluta però per la mínima, amb un sol vot per sobre els 176 necessaris per a una llei orgànica com aquesta. Hi han votat a favor PSOE, Podem, ERC, PNB, Més País i Compromís; s’hi han abstingut JxCat, PDeCat, CUP, Bildu i BNG, i hi han votat en contra PP, Vox i Cs.

La votació ha posat punt i final a un ple marcat per un agre debat a l’entorn de la immersió lingüística a Catalunya pel fet que la llei inclou –entre altres- l’esmena acordada entre el PSOE, Podem i ERC que elimina la referència del castellà com a llengua vehicular a l’educació a Catalunya.

PP, Cs i Vox ja han anunciat un recurs al TC i el líder dels populars, Pablo Casado, ha participat a una recollida de signatures contra la reforma. El debat ha acabat amb tots els diputats drets. Uns aplaudint la llei i els de la dreta cridant “llibertat, llibertat” i picant als seus escons.

La nova Llei educativa, que substitueix l’anomenada Llei Wert, impulsada per l’aleshores govern del PP, reforça el caràcter educatiu del cicle infantil de 0-3 anys i estableix tres cicles de dos cursos cadascun a l’educació primària. A més fa desaparèixer la divisió que feia la LOMCE entre assignatures troncals, específiques i de lliure configuració a Primària i Secundària: tornen les matèries obligatòries i optatives.

La LOMLOE també elimina l’obligació de cursar una matèria alternativa a l’assignatura de religió, que ja no tindrà pes a la nota mitjana per a beques i accés a la universitat. Introdueix l’educació en valors cívics i ètics a Primària i Secundària. Les autonomies amb llengua pròpia podran dissenyar el 45% del currículum.

A més, la llei fixa que la repetició de curs passa a ser un recurs excepcional, i recupera també les Proves d’Accés a la Universitat (PAU). Introdueix la Filosofia com a matèria obligatòria i elimina les revàlides al final d’etapa.

La reforma educativa conté un altre apartat, pactat entre PSOE, Podem i ERC, que estableix que les escoles concertades no podran separar els alumnes per sexe.

Llengua
Pel que fa a la llengua, a la pràctica la norma estableix que les administracions educatives establiran la proporció de l’ús de la llengua castellana i de les llengües cooficials com a llengua vehicular, és a dir, les matèries que s’han d’impartir en castellà i en la llengua cooficial.

L’esmena inclosa a la Llei fruit de l’acord entre ERC, el PSOE i Podem estableix literalment que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d’Autonomia i la normativa aplicable”. Elimina la part del text que deia que “el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars”.

L’esmena substitueix el text que el govern de Pedro Sánchez va aprovar al projecte de Llei que establia que “les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l’Estat, i en les altres llengües cooficials en els seus respectius territoris”, i que “el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars, d’acord amb la normativa aplicable”.

Celaá: “No s’elimina el castellà”
Quan ha acabat el debat Celaá ha afirmat que el govern està “molt feliç” pel fet de tenir una llei “que situa l’equitat al centre del sistema” i fa que “tots els alumnes tinguin les mateixes possibilitats”. “Teníem un sistema educatiu per a una societat que ja on existeix”, ha afirmat. Segons Celaá, el PP i Vox “s’han autoexclós del debat i han utilitzat la votació com a excusa per a la lluita política”.

La ministra ha defensat que la llei “no elimina el castellà” que “està absolutament garantit” a la norma, que estableix que la llengua s’estableix “segons el que diu la Constitució i els estatuts d’autonomia”.