Si hi ha un nou déu, sens dubte és la innovació. Tothom en parla, tothom se n'omple la boca. Si volem sortir de la crisi –diuen– cal innovar. Si volem fer que les nostres empreses siguin més competitives –afirmen– cal que aprenguin a innovar. Sembla que hem trobat un nou referent, vàlid per a quasi tot.

Però innovar no és fàcil. Des d'aquestes pàgines de L'Econòmic miraré de treure'n una mica l'entrellat, article rere article. Innovar vol dir canviar, fer les coses de forma, a vegades, radicalment diferent. I aquest és un preu que moltes empreses no estan disposades a pagar. «Aquí treballem així», diuen. «Això ho fem d'aquesta manera.»

He parlat amb desenes i desenes de directors i responsables d'innovació. I tots em diuen el mateix: «Pots tenir un excel·lent sistema d'innovació, però si fallen les persones no hi ha res a fer...»

I és que no hi ha innovació sense creativitat. Innovar, de fet, és desenvolupar idees originals i útils de forma que tinguin èxit. Per tant, sense idees resulta tremendament complicat pretendre innovar. Però, què fa falta per ser creatiu? Quins comportaments caracteritzen les persones amb capacitat creativa? Vull destacar almenys cinc característiques essencials en aquest sentit: