La reforma del Codi Penal del 2015 va instaurar l’obligació que el Ministeri de Justícia informi cada sis mesos el Congrés de la concessió d’indults, una gràcia que a l’Estat espanyol es regula encara per una llei del 1870, en l’època del Sexenni Democràtic i de la regència del general Serrano. Ara que l’indult és una possible porta oberta a l’excarceració dels presos polítics juntament amb la reforma de la sedició al Codi Penal, el subsecretari de Justícia del ministeri, José Miguel Bueno Sánchez, avisava ahir el Congrés que no hi ha “cap rapidesa especial” amb ells i que dels 1.240 expedients resolts entre el gener i el juny del 2020 només ha concedit deu indults, un 0,8%.

D’aquests deu indults (cinc homes i cinc dones), que no arriben a l’1% dels expedients tramitats, set són parcials i tres totals, i el 70% eren per delictes contra el patrimoni. Pel que fa als 1.230 indults denegats, hi ha una circumstància clau per als presos polítics: el 91% de les denegacions tenien els informes en contra tant del tribunal com del fiscal. Tot i que són informes no vinculants i que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, pot ignorar-los, l’escenari previsible és que els presos de l’1-O tinguin el rebuig del tribunal de Manuel Marchena i dels fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal. Ahir en la comissió de Justícia i davant les preguntes en sentit oposat de Mariona Illamola (JxCat), Miguel Ángel Jerez (PP), Javier Ortega Smith (Vox) i Edmundo Bal (Cs), Bueno recordava que el ministeri continua esperant l’informe preceptiu del tribunal sentenciador (el Suprem), que també li ha de remetre l’informe de la fiscalia. “Sí, legalment es poden concedir indults amb informes desfavorables o amb el perjudicat en contra perquè ni els informes ni l’opinió del perjudicat són vinculants”, avisa el subsecretari de Justícia sobre els presos.