Mai abans un tràmit burocràtic havia tingut un seguiment tan intensiu en la història recent dels Estats Units, però tot el que envolta els dies posteriors als últims comicis presidencials nord-americans té aires de serial. Dimarts a la mitjanit es va viure un d’aquells episodis que deixen astorat, ja que tothom l’anhelava però alhora ningú s’esperava que es produís en aquell moment: tres setmanes després de les eleccions, setze dies després que Joe Biden fos declarat president electe, s’iniciava oficialment el procés de traspàs de poders.

Només era necessària la signatura de la cap de l’Administració General de Serveis (GSA), Emily Murphy, una funcionària normalment grisa que s’ha convertit en el centre de tots els debats i polèmiques. Sense el seu nom estampat en una carta oficial, Biden no podia rebre tots els recursos i serveis per posar en marxa la maquinària del seu futur govern. Per fi, després d’un endarreriment de dues setmanes que podria ser cabdal en la preparació de la nova administració, el president electe ja té llum verd per posar-se en marxa de manera oficial.

No va ser fàcil arribar fins aquí. Murphy, posada en el càrrec per Trump, es resistia a fer el pas d’acceptar Biden com a “guanyador evident”, sense que se’n sàpiga ben bé el perquè. Tot i que la funcionària va assegurar que va actuar “de manera independent”, fora de la “pressió directa o indirecta” de la Casa Blanca, i sense la influència de “pors o favoritismes”, és evident el paper que van tenir l’enrocament de Trump i la insistència a lluitar per capgirar el resultat electoral en l’ajornament de l’oficialització de l’inici del traspàs de poders.

Tot fa pensar que les múltiples derrotes judicials de l’equip de Trump i la certificació de resultats a favor dels demòcrates en estats clau feien insostenible postergar encara més la signatura. “Em prenc el meu càrrec seriosament, i a causa dels esdeveniments recents sobre demandes judicials i certificacions de resultats, transmeto aquesta carta avui [per la matinada de dimarts] per fer que tingueu disponibles recursos i serveis”, va escriure Murphy en una carta anormalment personal en què denunciava amenaces a ella i a la seva família.

La certificació, un “pas important” segons la campanya de Biden, permet l’accés a un fons inicial de més de 5,3 milions d’euros (que podrien arribar fins a més de 8 milions) per pagar salaris i despeses de l’equip de transició, obre la porta a començar el trasllat a oficines federals, i estableix un protocol d’intercanvi d’informació confidencial entre l’administració sortint i el govern entrant. Biden, per la seva banda, començarà a rebre els mateixos informes d’intel·ligència que el president Trump. Per als demòcrates, era fonamental per no endarrerir més tota la feina que volen fer per estar preparats per “controlar” la pandèmia de coronavirus i tenir tota la informació necessària en seguretat nacional. El lloc web del govern de transició de Biden ja ha canviat el domini i ha passat del .com al governamental .gov, senyal que té accés a recursos federals.

Trump, minuts després que es fes pública la carta, assegurava que va ser ell qui va “recomanar” l’acció a Murphy i va indicar al seu equip que faci “el que calgui” per posar en marxa els “protocols inicials” per al traspàs de poders.

Això no vol dir que Trump accepti la derrota, ans al contrari. “La GSA no determina qui serà el pròxim president dels Estats Units”, va piular ahir. Afegia, així, llenya al foc i prometia que continuarà en la batalla judicial per capgirar el resultat d’unes eleccions que insisteix que han estat un frau. “Mai reconeixeré la derrota”, va escriure. La cessió que va fer, permetent que s’iniciï la transició de poders, és probablement el més semblant que farà mai a reconèixer que va perdre les eleccions.

En públic, la batalla fútil per intentar revertir els resultats continua acumulant episodis. Ahir va començar el segon recompte a Geòrgia, sol·licitat per la campanya de Trump, que hauria d’acabar-se abans de dimecres vinent. Ningú espera que hi hagi un canvi tan radical per capgirar la realitat, i, fins i tot si ho aconseguís, la victòria de Biden tampoc estaria en perill.

Per la seva banda, Biden va aprofitar ahir per presentar en societat i de manera oficial els primers integrants del que vol que sigui el seu gabinet presidencial: Antony Blinken, a la secretaria d’Estat; Alejandro Mayorkas, a la secretaria de Seguretat Nacional; John Kerry, com a “tsar del clima”; Avril Haines, com a directora nacional d’intel·ligència, i Linda Thomas, com a ambaixadora a les Nacions Unides.

Un grup divers que té una característica en comú: tots són fidels assessors de Biden amb una gran experiència en el seu àmbit d’actuació. Es posa de manifest, així, la importància que té per al futur president revertir la deriva cap a la qual s’han dirigit la diplomàcia i els temes de seguretat i espionatge nord-americans en els quatre anys de mandat de Donald Trump.