Política

Lesmes i el poder judicial ja sumen dos anys caducats

El president del Suprem i del CGPJ fa 730 dies que està en funcions incomplint la Constitució i situant jutges afins

Cobra 142.510 euros

Blinda per a la dreta les decisives sales penal i del contenciós

La Constitució complirà diumenge 42 anys però el 4 de desembre, dos dies abans, una efemèride no oficial enaltirà el seu flagrant incompliment durant 730 dies: Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), complirà dos anys amb el mandat caducat. El poder judicial no ha viscut mai tant de temps en funcions, ni tan sols en el parèntesi entre el 2006 i el 2008 en què José Luis Rodríguez Zapatero va patir un enrocament de la judicatura conservadora idèntic al que viu Pedro Sánchez. En un moment en què el Suprem s’erigeix en guardià del dia a dia penitenciari dels presos del procés després de ser-ne el sentenciador, Lesmes, col·locat el 2013 per Alberto Ruiz-Gallardón i a qui el pressupost del 2021 li reserva un sou de 142.510 euros (gairebé el doble que el del president), es vanta en cartes públiques a les Corts i a La Moncloa d’una pretesa incomoditat mentre que, de portes endins, aprofita l’interinatge per situar jutges dretans afins i per flirtejar amb la política, com va fer en l’entrega de despatxos a Barcelona airejant una trucada telefònica privada del rei Felip VI en què li confessava que aquell 25 de setembre “li hauria agradat” ser a l’acte però que Sánchez li ho impedia. “La justícia s’imparteix en nom del rei, símbol d’unitat”, el va lloar Lesmes en l’absència.

Director general de Justícia del 2000 al 2004 –primer amb Ángel Acebes de ministre i més tard amb José María Michavila– en el segon govern de José María Aznar, Lesmes, de 62 anys, és ja el president del Suprem més longeu: suma set anys de mandat, quan el seu límit constitucional és de cinc i va expirar el 4 de desembre del 2018. En aquesta pròrroga insòlita, el magistrat no només no ha reprimit les atribucions pel fet d’estar en funcions, sinó que ha explotat el poder de designació amb el nomenament d’una cinquantena de magistrats i dels cinc presidents de sala. Dues sales clau, la penal –que jutja aforats–, que ja presidia Manuel Marchena i en la qual era renovat a l’octubre, i la del contenciós –que resol els litigis amb el govern–, adjudicada a César Tolosa, continuaran sent un bastió conservador en els propers anys, i tot per una correlació de forces que no és ja la de les urnes, sinó la del 2013 de la majoria absoluta de Mariano Rajoy.

Presos i zel de Marchena

Si amb Marchena a la sala penal es blinda que el mateix jutge que va redactar la condemna per sedició tingui el control dels presos polítics, no és menor la importància de la sala tercera o contenciosa, com es va veure en el cas de la sentència que obligava els bancs a pagar l’impost d’actes jurídics documentats de les hipoteques. Lesmes es va sentir al·ludit i va telefonar a l’aleshores president de la sala, Luis María Díez Picazo, i el va forçar a convocar un ple de revisió de la sentència per rescatar la banca. La jugada perpetrada el novembre del 2018 va instal·lar el Suprem en un nou descrèdit coincidint amb el que havia de ser l’últim mes de Lesmes, però, dos anys després, ell és on era.

A més d’ariet contra l’independentisme, Lesmes ha extremat el setge al vicepresident Pablo Iglesias, a qui ha dedicat dos comunicats oficials de “profund malestar” per qüestionar l’acció judicial amb el procés i la condemna a la portaveu de Podem a Madrid, Isa Serra, per atemptat a l’autoritat en un desnonament. “Prudència”, exigia el CGPJ. La vocació política de Lesmes va tenir el seu colofó el 28 d’octubre: va convocar un ple del CGPJ per analitzar la proposta del PSOE i Podem sobre la reforma del poder judicial, quan l’òrgan de govern dels jutges mai examina preventivament la idoneïtat d’iniciatives parlamentàries.

Com Hernando el 2006

Que el president del CGPJ s’eternitzi si el PP passa a l’oposició no és nou: el mandat de cinc anys del conservador Francisco José Hernando –col·locat per Aznar– vencia el 7 de novembre del 2006 i no va deixar el despatx fins al setembre del 2008 perquè el PP no tenia cap incentiu a un pacte que li feia perdre alfils judicials ja col·locats. Dotze anys després, Lesmes té el podi de la interinitat i no albira el final.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.