Troben al cos humà múltiples substàncies químiques perilloses associades als envasos

Una inves­ti­gació de la Fun­dació Rezero i Zero Waste Europe troba al cos humà múlti­ples substàncies químiques tòxiques, asso­ci­a­des a l’enva­sat d’ali­ments.

La recerca ha ana­lit­zat mos­tres d’orina per detec­tar la presència de substàncies químiques que es fan ser­vir en enva­sos de plàstic d’un sol ús per a ali­ments, és a dir, fta­lats i fenols, que s’asso­cien al càncer i malal­ties car­di­o­vas­cu­lars, a més d’afec­tar el sis­tema immu­nològic i repro­duc­tiu. De les 28 substàncies químiques ana­lit­za­des, s’han tro­bat una mit­jana de 20,5 a les mos­tres, amb un rang de 18 a 23.

Aquesta recerca ha comp­tat amb 52 par­ti­ci­pants de Bèlgica, Bulgària, Letònia, Por­tu­gal, Eslovènia i Espa­nya. Aquests par­ti­ci­pants són per­so­na­li­tats polítiques, científiques, artis­tes, xefs, peri­o­dis­tes i altres figu­res públi­ques. A l’Estat espa­nyol, hi han par­ti­ci­pat per­so­na­li­tats com el pin­tor Miquel Bar­celó; els músics Macaco i Rubén Sierra; la xef Carme Rus­ca­lleda; el biòleg marí Manu San Félix; la direc­tora de Rezero, Rosa García; l’antropòloga Yayo Her­rera; el catedràtic i expert en salut ambi­en­tal Nicolás Olea i la met­gessa Elena Car­re­ras.

A parer de Rosa García, direc­tora de Rezero, “un cop més, estem veient que la salut pública no està pro­te­gida davant aques­tes substàncies tòxiques. No podem seguir man­te­nint la ciu­ta­da­nia al marge dels impac­tes del que com­pren i con­su­mei­xen. Això ha de ser abor­dat urgent­ment pels governs i els pro­duc­tors d’enva­sos i emba­lat­ges.”

Per la seva banda, Joan Marc Simón, direc­tor de Zero Waste Europe, con­si­dera que “tot i que és impor­tant ata­car d’arrel el plàstic d’un sol ús, actu­al­ment no hi ha traçabi­li­tat ni una regu­lació exi­gent de cap pro­ducte d’usar i llançar.” Afe­geix que “no ens val la subs­ti­tució del plàstic per un altre mate­rial, sinó la implan­tació de la reu­ti­lit­zació d’enva­sos com el vidre que, al llarg dels anys, ha demos­trat ser el més esta­ble.”

En aquests moments s’està deba­tent la reforma de la llei esta­tal de resi­dus i sòls con­ta­mi­nants, i enti­tats eco­lo­gis­tes, científics i repre­sen­tants d’altres sec­tors han dema­nat que s’hi intro­du­ei­xin mesu­res com ara que els pro­duc­tes de con­sum no con­tin­guin substàncies ni addi­tius per­ju­di­ci­als per a la salut; que es pena­lit­zin els plàstics d’usar i llençar, pel mal que cau­sen al medi ambi­ent i a la salut; que es garan­teixi a la ciu­ta­da­nia l’accés als enva­sos reu­ti­lit­za­bles al comerç, amb quo­tes mínimes i l’obli­gació per als dis­tribuïdors que implan­tin cir­cuits de reu­ti­lit­zació i sis­te­mes de retorn i que es pri­o­ritzi la trans­parència perquè tots tin­guem conei­xe­ment de la traçabi­li­tat dels com­pos­tos químics i la com­po­sició dels plàstics que entren al mer­cat.