Emmanuel Macron intenta apagar l’incendi generat pels abusos policials i la polèmica llei de “seguretat global”. “Sí, hi ha hagut casos de violència policial”, va reconèixer ahir durant una extensa entrevista per al digital Brut. Davant la insistència dels reporters d’aquest mitjà que informa exclusivament a través de vídeos, el president francès va utilitzar per primera vegada el terme “violència policial”, després que l’any passat assegurés que era “una expressió inacceptable en un estat de dret”. D’aquesta manera, Macron intenta calmar la indignació per la nova legislació que restringeix la difusió d’imatges de les intervencions de les forces de seguretat.

Després que en les últimes setmanes els joves francesos omplissin els carrers contra aquesta mesura, Macron va parlar durant gairebé dues hores i mitja amb Brut, un mitjà fundat per un exproductor de Canal+ que disposa d’un gran seguiment entre les noves generacions. Un exercici comunicatiu amb què pretenia reconciliar-se amb els més joves. Tot i que, pràcticament, no va anunciar cap mesura per resoldre el problema dels abusos policials, va sortir força airós de l’entrevista. “Hi ha hagut una falta i hi haurà sancions”, va assegurar sobre els recents casos d’abusos de les forces de seguretat que han commogut l’opinió pública, com ara el brutal desmantellament d’un campament d’afganesos al centre de París i la pallissa a un productor de música negre.

Per reduir aquest ús indegut de la força policial, va reivindicar l’ús de càmeres pels mateixos agents per gravar les seves intervencions. També va anunciar la creació d’una plataforma per denunciar qualsevol forma de discriminació racista i d’una altra destinada a assenyalar específicament aquells casos de controls policials realitzats per criteris facials, una pràctica habitual. “Es podran continuar publicant a les xarxes socials [les imatges no difuminades de les intervencions policials]?”, van preguntar-li els periodistes de Brut. “Crec que la resposta és que sí. Si ho prohibíssim a França, trobaríeu una manera per publicar-les a través de Bèlgica o Itàlia”, va respondre el president. El grup parlamentari macronista ja havia anunciat dilluns la voluntat de “reescriure” l’article de la llei que penalitza la difusió d’aquestes imatges.

Menys conciliador es va mostrar amb les crítiques recents en la premsa internacional, sobretot anglosaxona, per la seva “deriva lliberticida”: “No puc deixar que es digui que es redueixen les llibertats a França.” I a continuació va acusar els corresponsals estrangers de “contagiar-se per un discurs militant, hostil al vostre govern i el vostre servidor”. Unes crítiques als periodistes cada vegada més habituals en Macron.