Irene Tato, economista, havia treballat durant vint-i-un anys en el sector bancari, en llocs de direcció. Fa set anys va decidir plegar quan es va adonar que la finalitat social de les caixes d’estalvi anava minvant en pro del vessant econòmic. Després de passar un temps formant-se en diferents àmbits, fa tres anys va decidir donar vida a Bolseta:( www.bolsetabcn.com ) “És un projecte que va néixer sense voler –assegura Tato–, arran de la voluntat de reduir les bosses de plàstic que arribaven a casa meva després de fer la compra.”

Així és que per ser més sostenible en aquesta tasca quotidiana, es va confeccionar ella mateixa unes bosses “fetes de malla, de manera que pots veure allò que dus a dins, i que no pesaven”. Quan va comprovar que les bosses que havia fet de manera artesanal li acceptaven a la majoria de superfícies i establiments, va decidir que les produiria i que les anomenaria Bolseta.

En aquest punt va haver de prendre la primera decisió fonamental: no produir-les amb el cost més barat i insostenible, “perquè s’havien de fabricar a l’altra punta del planeta” i va optar perquè el seu projecte tingués un fort vessant social. “Vaig contactar amb la Fundació Portolà, dedicada a la inserció de persones amb discapacitat intel·lectual per a la fabricació de les primeres Bolseta.”

La distribució la va iniciar ella mateixa, deixant packs de cinc bosses en diversos establiments, que van tenir molt bona acollida. Havia arribat l’hora d’ampliar la producció i per fer-ho va contactar amb la Fundació Arec, que treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social.

Sostenibilitat, solidaritat i proximitat són els tres pilars de Bolseta. Per això mateix, la distribució també ha estat ben estudiada: es fa a través de comerços de proximitat. A hores d’ara ja es pot trobar el producte en més de 240 botigues de l’Estat, de les quals un centenar són a Catalunya i d’aquestes, una seixantena a Barcelona ciutat.

Tato assenyala que més que la venda de Bolseta, “allò important són les bosses de plàstic d’un sol ús que es deixen de consumir”. En aquest sentit, tan sols en el primer any sencer de comercialització del producte, el 2018, es van vendre 42.900 Bolseta, “que significa que es van deixar de fer servir un 1,7 milions de bosses d’un sol ús”. Aquesta quantitat es va incrementar el 2019, amb 7 milions de bosses de plàstic que no van arribar a les cases, “i enguany volen arribar “als 10 milions”, tot i que admet que la covid-19 no els està ajudant gens. “Molts establiments no permeten utilitzar les bosses reutilitzables, per por de possibles contagis”. Però assegura que tenen prou coixí per passar aquesta difícil situació, orientant enguany el negoci “a la inversió”.

Bolseta es presenta en packs de cinc i tres unitats, en dues mides diferents, i el seu preu està entre 14 i 9 euros. “Ara també en fem d’individuals, perquè ens les sol·liciten alguns ajuntament i empreses que les volen regalar. Es poden comprar però també llogar, ja que hi ha establiments que ofereixen aquest servei i que retornen l’import quan la bossa s’entrega a la botiga en bones condicions.”

Les còpies a baix cost no van trigar a arribar. Després de presentar les seves Bolseta en diverses cadenes de distribució, entre les quals Casa Ametller, Condis i Caprabo, es van començar a vendre models similars però més econòmiques, “tot i que amb menys qualitat i fabricades a l’Àsia”, amb la qual cosa es perden els valors de sostenibilitat, proximitat i solidaritat que proclama el projecte de Tato.