Maduro recupera el control de l’Assemblea Nacional

El govern de Nicolás Maduro suma poder a Veneçuela. Les for­ces que el secun­den han recu­pe­rat sense con­tra­temps el con­trol de l’Assem­blea Naci­o­nal que havien per­dut el 2015 i que havia que­dat a mans opo­si­to­res. El resul­tat de les elec­ci­ons de diu­menge han donat al cha­visme un 67,7% dels vots, una con­tundència que oculta, no obs­tant això, que la frac­tura política en aquest país sud-ame­ricà és total. Set de cada deu veneçolans van pre­fe­rir que­dar-se a casa, tips d’una crisi que ja con­si­de­ren irre­cu­pe­ra­ble; els can­di­dats del govern, men­tres­tant, han dis­pu­tat tan sols la cursa per la decisió de l’opo­sició de no pre­sen­tar can­di­dats en unes elec­ci­ons que con­si­de­ren que no tenien garan­ties de trans­parència. Un gra­pat de par­tits antic­ha­vis­tes, con­si­de­rats “dia­lo­gants”, han acon­se­guit un 18% dels vots, una repre­sen­tació que amb prou fei­nes tindrà rellevància en l’Assem­blea que es cons­ti­tu­eixi el 5 de gener.

Les pre­vi­si­ons ator­guen al Gran Pol Patriòtic, la coa­lició de par­tits ali­ats que dona suport a l’ofi­ci­a­lista Par­tit Soci­a­lista de Veneçuela, apro­xi­ma­da­ment 240 dels 277 escons. El pre­si­dent Maduro va cele­brar els resul­tats com un gran tri­omf. “Feli­ces mati­na­des de victòria!”, va escriure ahir al seu compte de Twit­ter. “Tenim una nova Assem­blea Naci­o­nal, hem tin­gut una tre­menda i gegan­tina victòria”, va dir, i va feli­ci­tar el “poble” per haver anat a votar “mal­grat la pandèmia i les san­ci­ons” econòmiques dels Estats Units, con­si­de­ra­des per Cara­cas com l’ori­gen de la devas­ta­dora crisi que viu el país.

El govern ha mini­mit­zat l’impacte de l’abs­tenció d’un 70%, una xifra que pot posar en dubte la repre­sen­tació dels resul­tats. Diu­menge ja es va fer evi­dent que la par­ti­ci­pació seria baixa al final del dia. Els col·legis elec­to­rals van res­tar buits durant bona part del dia, una postal molt dife­rent de la de fa cinc anys, quan l’opo­sició va acon­se­guir el con­trol total de l’Assem­blea amb una par­ti­ci­pació supe­rior al 70% de l’elec­to­rat.

D’aque­lla mobi­lit­zació ha que­dat poca cosa a Veneçuela. La crisi econòmica referma, amb hiperin­flació, des­proveïment i man­ques alar­mants de gaso­lina, aigua i elec­tri­ci­tat a les grans ciu­tats. L’Assem­blea que va sor­gir d’aque­lles elec­ci­ons va que­dar, a més, bui­dada de poder real quan el govern va deci­dir con­vo­car una Cons­ti­tu­ent en el seu lloc.

Guaidó, com a líder del Par­la­ment opo­si­tor, es va decla­rar lla­vors pre­si­dent en fun­ci­ons i va inten­tar durant dos anys pre­ci­pi­tar la sor­tida de Maduro amb el suport de sei­xanta països, entre els quals els EUA, el Bra­sil i els mem­bres de la UE. El fracàs de l’estratègia es va con­su­mar diu­menge: Guaidó perdrà tota repre­sen­tació par­la­mentària.