El virus accelera la robòtica
La iniciativa COVIDRobots, impulsada per cinc ciutadans, supera qualsevol acció pública duta a terme fins ara
La pandèmia ha accelerat la implantació de la robòtica, com ho ha fet també en altres disciplines en què la tecnologia és ben present. Tal com va explicar Carles Soler, membre del grup de Treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0 d’Enginyers Industrials de Catalunya, durant la Nit de la Robòtica d’enguany, en pocs mesos hem pogut veure la utilització de robots mòbils per fer la distribució de proximitat, com va succeir a Washington; o cotxes autònoms portant provisions als hospitals, a la Xina; robots cambrers; la distribució de mercaderies per part del cotxe autònom Nura, autoritzat per moure’s sense la supervisió d’un humà, als Estats Units; o també en aquest darrer país, els taxis autònoms sense conductor de seguretat, o els nombrosos robots desinfectants que han entrat en escena arreu del món.
“No és casualitat que fos Barcelona on s’inaugurés ara fa un any el primer hub de robòtica col·laborativa del món, gràcies a Universal Robots i Mobile Industrial Robots (MiR), com tampoc ho és la posada en marxa el gener d’enguany, per part de l’empresa multinacional de robòtica ABB, del primer Customer Innovation Center a Sant Quirze del Vallès, el primer centre d’innovació de robòtica col·laborativa a Europa”, va assenyalar Soler.
La covid-19 ha provocat la incorporació accelerada de robots en medicina i educació, però també en l’àmbit de l’oci i l’art. “La robòtica, més la IA (intel·ligència artificial, la IoT (internet de les coses), nous materials, el cloud (núvol), el big data, la fabricació additiva, la realitat augmentada, la nanotecnologia, les noves energies, el blockchain, la computació quàntica i l’enginyeria genètica estan conformant una nova realitat”, va cloure Soler.
Experts i altruistes.
“Mentre jo era en una conferència a Viena, el 9 de març, vaig començar a rebre missatges d’amics i coneguts que havien perdut algun familiar per covid-19. Alhora, l’OMS no feia més que recomanar que es fessin tests per esbrinar qui era portador del virus. Quan vaig tornar a casa, per prudència, em vaig confinar en una habitació durant vint-i-dos dies, amb només un mòbil. Havia estat en contacte amb gent de 160 països. La meva roba i el portàtil van quedar dins d’una bossa, també per precaució”, explica Veà.
Aquest enginyer, conferenciant, emprenedor i expert en internet, fa dotze anys que connecta experts d’elit de diferents àmbits de tot el món. Tots ells són part del grup IP (Interesting People-Gent Interessant), conformat per 1.800 persones de noranta-vuit ciutats i cinc continents. “Vaig enviar un missatge al grup: ‘M’ajudes a ajudar els que ajuden?’, i en vint-i-quatre hores, hi havia al meu costat 80 persones. Pocs dies després, ja vam ser 500 que volíem fer la nostra aportació a la lluita contra la covid-19. En cinc dies teníem creada l’associació”, explica.
Així va néixer COVIDWarriors que, dirigits des de Madrid –on Veà té fixada la residència–, Barcelona i Moscou, es van distribuir les feines en catorze àrees de treball, en què hi havia advocats, tecnòlegs, informàtics, metges... 175 dies treballant sense parar. El projecte va rebre més de 7 milions d’euros de donants particulars per fer-lo factible, a més de l’ajut desinteressat d’Inditex Logistics, que va transportar els robots de la Xina a Madrid, “sense firmar ni un sol paper i sense límit en la despesa”, diu Veà; d’Enginyers Sense Fronteres, “que ho ha portat a l’Àfrica, on ara ja es poden analitzar PCR com es fa a l’Hospital Clínic de Barcelona”, i que van participar en la programació dels robots; de Manpower, que es va encarregar dels contractes dels programadors i del manteniment dels sistemes de robots durant dos anys; de Renfe, que va transportar a la cabina del conductor de l’AVE els robots de Madrid a Barcelona; o d’una fàbrica de joguines d’Alcoi que va aportar una peça dels robots que faltava, entre altres col·laboradors. Un projecte que requeria un any i mig per fer-se realitat i que COVIDWarriors va executar en tres setmanes.
Els guerrers continuen la seva lluita i tenen en marxa projectes com l’ASSUM, un robot que emet llum ultraviolada per liquidar microbacteris, virus, espores i fongs als hospitals, “la màquina de matar més eficient mai creada”, assegura Veà, que ja s’ha testat a l’Hospital Clínic de Barcelona; Aireamos.org, un sensor de baix cost per mesurar CO2 a les aules de les escoles, que indica quan és necessari airejar l’espai i durant quant temps; i un aplicació mòbil que permetrà esbrinar si ets portador de la covid-19 a través de la gravació de la teva pròpia tos.