L’amnistia obre un debat entre constitucionalistes sobre l’encaix en la Constitució –en la Transició l’amnistia va ser prèvia a la Carta Magna del 1978 i gràcies a una llei ad hoc, la 46/1977 del 15 d’octubre–, però el PSOE va tancar en rodó ahir tot debat acadèmic per imposar un no polític. “L’amnistia no té cabuda a la nostra Constitució”, va afirmar la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra. Mentre es nega aquest perdó, els presos polítics es converteixen ara en la moneda de canvi del PP en el xoc per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des de fa dos anys: Pablo Casado exigeix a Pedro Sánchez que ni tramiti l’indult si vol que el PP s’obri a renovar l’òrgan de govern dels jutges. “El deure del govern és tramitar l’expedient d’indult. Si no ho fes, estaria prevaricant”, rebatia Sánchez en una entrevista a T5.

El poder judicial, que viu obsedit pel procés des del 2017, veu ara com les eleccions catalanes del 14 de febrer ho condicionen tot. Amb el conservador Carlos Lesmes com a president del CGPJ i del Suprem i amb mandat caducat des del desembre del 2018, el PP no té cap incentiu per canviar alfils i peons amb el PSOE perquè es disputa la frontera electoral amb Vox i aquí la duresa contra els presos és combustible electoral d’alt voltatge. “Si els indults es tramiten i s’aproven, estarem davant d’un escàndol sense precedents”, avisa la portaveu del PP, Cuca Gamarra.

José María Aznar és el president que més indults ha aprovat –6.132 en vuit anys de govern– i el PP sap que exigeix un impossible. “Legalment tenim l’obligació de tramitar-los. Cal l’informe del Suprem, de l’advocacia de l’Estat, de la fiscalia, d’Institucions Penitenciàries a Catalunya. I, quan passi tot l’expedient, que no és a una persona, sinó a uns quants presos líders independentistes catalans, serà quan arribarà a la taula del Consell de Ministres i quan jo respondré a la pregunta”, va defensar Sánchez.

Si bé la portaveu de JxCat, Laura Borràs, avisa que “l’amnistia és una solució política, i l’indult no ho és”, Lastra proscriu l’amnistia. “És una pregunta gairebé cíclica”, va dir sobre la recurrència de l’independentisme. El que no hi haurà és una solució des de la UE. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, era interpel·lat ahir al Congrés per JxCat i ERC i responia que Brussel·les “respecta l’ordre constitucional espanyol”. “La situació a Catalunya continua sent una qüestió interna d’Espanya i les autoritats estan actuant amb independència”, va dir Reynders.

Que el no indult als presos sigui ara un requisit del PP per renovar el poder judicial va indignar la ministra portaveu, María Jesús Montero: “Cada dia hi ha un portaveu del PP diferent que busca una excusa diferent per no impulsar una renovació imprescindible”. La paradoxa del torcebraç és que el PSOE diu que ja té el pacte acordat amb el PP i que Casado espera al 14 de febrer, però el PP ho nega.

El PSOE i Podem, això sí, acceleren el pas i el dimarts 15 de desembre sotmetran a debat al Congrés la reforma del CGPJ per frenar les seves atribucions quan està en funcions, i volen tenir la llei aprovada al gener. Es tracta de frenar Lesmes: el magistrat enaltit per Alberto Ruiz-Gallardón el 2013 està aprofitant els 740 dies que suma ja en funcions per situar jutges afins en llocs clau i escorar la judicatura encara més cap a la dreta, i ho tornarà a fer en el ple del CGPJ del 17 de desembre amb sis vacants al Suprem a les sales civil, contenciosa i militar.

Així com el Suprem s’escora més i més a través de Lesmes perquè viu com si la majoria absoluta de Rajoy encara existís com el 2013, el Tribunal Constitucional es dretanitza també com a efecte col·lateral de la renúncia de Fernando Valdés Dal-Ré, progressista, per l’episodi de violència masclista amb la dona. L’adeu de Valdés ha deixat el TC en un vuit contra tres, ja que només queden com a progressistes Cándido Conde-Pumpido, María Luisa Balaguer i Juan Antonio Xiol. L’escorament té lloc en un moment de resolució de recursos clau dels presos –entre els quals hi ha la condemna del Suprem– i quan el president del TC, Juan José González Rivas, dilata la resolució de la recusació del conservador Antonio Narváez, que el novembre del 2017 va comprometre la imparcialitat en afirmar en una conferència a Granada que el procés era “un cop d’estat encobert, molt més greu” que el 23-F del 1981. Si el PP acceptés renovar el TC, el marcador ja no seria de vuit a tres.