El 2020 l’hem perdut, l’activitat firal ha estat gairebé aturada des del mes de març. Per situar-nos una mica, en condicions normals, l’impacte econòmic que generen les fires a Catalunya en termes globals és d’uns 7.000 milions d’euros, perquè a més del que generen les organitzacions firals hi ha una despesa associada dels expositors, les empreses auxiliars i els visitants. A més, dona feina a 54.000 persones. L’estudi de la Cambra mostra que aquest 2020 s’ha reduït en un 93% l’impacte, és a dir, hem deixat de generar 6.500 milions d’euros. D’una banda hem deixat d’organitzar un 60% dels esdeveniments de l’any, hi ha alguns que s’havien organitzat però que no es van poder celebrar per l’estat d’alarma o per les restriccions de la segona onada.

Catalunya és un territori de fires, liderades, evidentment, per Fira de Barcelona, amb esdeveniments internacionals i professionals, que generen un important impacte econòmic al país, però n’hi ha moltes altres al territori que també són motor econòmic. Són una plataforma que genera negoci a les empreses que hi participen. Quan deixem de fer una fira, no només l’organitzador deixa de tenir l’activitat, sinó que en cascada arriba a moltes altres persones. És molt greu per a petits productors o per a autònoms que tenen en les fires el seu únic punt de venda. A les fires de l’oli del Segre, es venen milers i milers de litres d’oli, i sense les fires, els productors d’aquest sector es queden amb l’estoc.

Hem calculat que el sector necessitaria una ajuda de 30 milions d’euros per cada mes de suspensió d’activitat, per tant, 333 milions d’euros anuals, des del març, que es va tancar. I necessitem que se’ns ajudi fins a la primavera del 2021, perquè som conscients que la nostra activitat no es normalitzarà fins aleshores.

Sens dubte hi ha hagut un revulsiu, i ha estat l’arribada de les noves tecnologies, no només en el control d’aforament i altres eines de gestió, sinó perquè aquests darrers mesos el que hi ha hagut és molt d’esdeveniment híbrid, s’han creat plataformes perquè els expositors poguessin donar a conèixer els seus productes. Tots els organitzadors que hem pogut hem implantat tecnologia per oferir l’opció virtual, i no tinc cap dubte, que aquest model ha vingut per quedar-se. Així mateix, cada vegada les fires tenen més jornades i conferències i la pandèmia ha accelerat el trasllat a la virtualitat. Però tot i això reinvindiquem la presencialitat dels nostres esdeveniments. Som conscients que quan acabi la pandèmia encara serà més potent, la gent encara tindrà més ganes de ser-hi i d’anar-hi, i els esdeveniments es tornaran a allargar. La presencialitat prendrà més valor. A Mollerussa, per exemple, s’han fet fires presencials amb molt més aforament que altres anys.

Estic molt contenta que es visibilitzi la dona en un sector en què, ara com ara, té molta presència i amb molt de nivell.