Des de FERRMED, fa anys que treballem per transferir trànsit de la carretera al tren i ara mateix estem elaborant el “FERRMED Study of Traffic and Modal Shift Optimisation in the EU”, que serà determinant per establir, en l’àmbit de la UE, on realment s’ha d’invertir i en què, per aconseguir els objectius socioeconòmics i mediambientals proposats per la CE per a l’any 2030. Esperem tenir-lo enllestit l’any vinent.

Pel que fa a Catalunya, el nostre model ha de ser Suïssa. Tal com es pot veure en la taula adjunta, l’extensió territorial i el nombre d’habitants són equivalents. Suïssa té 3.500 km de línies ferroviàries, mentre que a la Catalunya n’hi ha 1.800 (afegint la Catalunya Nord arribem a uns 2.125 km).

Cal preveure un pla de consolidació i expansió de la nostra xarxa ferroviària que ens acosti a les ràtios de Suïssa. En aquest sentit, FERRMED reclama, d’una banda, pel que fa a les línies vinculades al corredor mediterrani:

El pas a ample internacional de les línies Barcelona - Castellbisbal - Portbou i Castellbisbal - Tarragona (per Vilafranca).

Una nova línia de mercaderies Girona - Castellbisbal - Roda - Reus - Tarragona per evitar el trànsit de Rodalies (la solució del tercer carril és una solució precària que aviat se saturarà).

Una nova línia Cervera - Igualada - Martorell per absorbir els trànsits de mercaderies de la vall de l’Ebre.

La connexió a ample internacional de les terminals intermodals, ports i polígons industrials (el Far - Vilamalla, la Llagosta, port de Barcelona, polígon industrial del Baix Llobregat, Solvay, Seat, polígon petroquímic de Tarragona i port de Tarragona, principalment).

La implantació del sistema ERTMS per facilitar l’explotació i incrementar la capacitat de les línies.

La revisió dels gàlibs de càrrega de totes les línies per garantir la possibilitat de transportar els remolcs i els mateixos camions al tren.

El desdoblament de la línia entre Tarragona i València (nova línia d’alta velocitat paral·lela a la línia actual).

L’accés de l’estació Central de Tarragona a l’alta velocitat (línies Barcelona – Madrid i Barcelona – València)

L’accés de l’estació de Tortosa a l’alta velocitat (tornant a posar en servei l’antiga variant Tortosa – Ulldecona)

La possibilitat de trens llargs de mercaderies (740 m en la primera fase i 1.000/1.500 m en la segona fase).

L’acceleració de les obres de l’estació de la Sagrera.

Pel que fa a les línies de Rodalies, a part de noves línies, cal passar-les a ample internacional, renovar el material rodant, implantar l’ERTMS i enllaçar els tres aeroports (Girona - Barcelona – Reus) amb trens d’ample internacional “passants” i amb accés a les línies d’alta velocitat.

En relació amb les altres línies que s’esmenten en la taula de referència, cal considerar la modernització de la línia Barcelona – Puigcerdà incorporant via doble entre Barcelona i Vic (i fins a Ripoll més endavant) i passar-la a ample internacional. A partir d’Alp, cal construir un ramal d’ample internacional fins a la Seu d’Urgell, l’aeroport i Andorra. Aquesta ha de ser una inversió que cal incloure en el projecte dels Jocs Olímpics d’hivern Barcelona – Pirineus 2030.

Un altre eix estratègic és el de Tortosa – Lleida – la Pobla de Segur – Esterri d’Aneu - Port del Salau - Tolosa. Caldria començar pel perllongament de la línia de la Pobla - Tortosa.

De les altres línies que s’esmenten, caldria en primer lloc allargar la línia Barcelona – Blanes fins a Lloret.

A tot això, cal incloure-hi l’ampliació de les terminals intermodals per tal d’assolir els objectius de la CE. El 2030, el 30% de les mercaderies per a distàncies superiors a 300 km hauria de circular en tren.

Tot plegat és fonamental per al nostre progrés. Es tracta d’un pla a quinze o vint anys, amb un import d’uns 30.000 milions d’euros. Catalunya genera prous recursos per afrontar-ho, sempre que puguem disposar-ne lliurement. Altrament, cal exigir al govern de l’Estat que els recursos del COVID-19 Recovery Plan de la UE, s’emprin a Catalunya en la proporció que li pertoca.

El FERRMED Study exposarà en quins punts de la xarxa ferroviària transeuropea s’ha d’invertir realment. De moment, les primeres dades de què disposem refermen la prioritat de les inversions que cal fer a Catalunya.