Big data, robotització i digitalització. Missatges principals en què la innovació és un factor primordial i per tenir cada vegada més en compte, els canvis que vindran.

La intuïció humana, és el reconeixement de patrons recurrents. Anem el metge i amb una visita ja podem tenir més o menys un diagnòstic. Anem en taxi, i si es creua un vianant, l’habilitat del conductor i la seva intuïció farà que giri de manera brusca el volant.

Amb les noves tecnologies tot es veurà alterat. Posem per exemple, la intel·ligència artificial aplicada a la medecina: sensors biomètrics i algoritmes d’aprenentatge faran que la medecina faci un gir transcendental. Posem un altre exemple, els cotxes autònoms salvaran milers de vides, perquè el factor humà serà secundari. O un altre: els robots faran les feines més rutinàries i gaudirem més del nostre temps, i així, en podríem posar més i més.

Què tenen en comú aquests exemples? El canvi mental a què haurem de fer front.Hi estem preparats? Les empreses estan preparades per afrontar tots aquests canvis? Els treballadors estaran motivats o estaran limitats per la por?

Fa només quaranta anys, un obrer del sector tèxtil que es quedava a l’atur podia començar a treballar a la cadena de producció de qualsevol empresa. Les habilitats per passar d’una feina a una altra suposaven un mínim canvi. Si visualitzem una mica el futur a curt termini, un caixer de supermercat que perdi la feina, es pot trobar que sigui substituït per un robot. Un taxista podrà ser substituït per un cotxe autònom. Canviar de feina, llavors, requerirà unes habilitats individuals innegables del canvi. I, a més, d’un canvi continu. Estem preparats per a aquesta revolució?

Si parlem de les empreses, s’hauran d’enfrontar al repte d’engegar nous projectes de digitalització per poder competir. Les dades són poder, però no dades sense sentit. Les haurem de convertir en un actiu privilegiat prèviament analitzat. Tenen les empreses un sistema actualitzat? Un business intelligence fet per prendre bones decisions? Canvis i més canvis, però el dia a dia segueix fluint i ens atrapa. Estem perduts, el camí és incert i els treballadors ho senten. Per això és tan important que les empreses incloguin una figura que ajudi a executar tots aquests canvis sense perdre el punt de vista, que aquests canvis els faran els nostres treballadors. S’haurà de fer una tasca de mapatge mental entre els seus treballadors. Qui estarà preparat? Com el podrem ajudar perquè no vegi el canvi com una amenaça? Com podrem fer que les persones implicades estiguin motivades i vegin la seva projecció?

La ment ha d’estar treballada per sobre de tot i entendre que, encara que no és compleixi al peu de la lletra la definició del filòsof Kant sobre la felicitat –l’estat d’un ésser racional anirà bé segons els seus desitjos i la seva voluntat–, sí que podem creure en la màxima de Mill que sosté que les accions són correctes en la mesura que tendeixen a promoure la felicitat i dolentes si tendeixen a produir el contrari a la felicitat. Així doncs, per felicitat s’entén el plaer, l’absència de dolor. I és aquí on les empreses tenen un valor afegit per aportar si volen fer que els canvis no tinguin un gust amarg i la seva competitivitat no tingui límits.

El nou esperit emprenedor haurà d’anar acompanyat d’una bona educació i de la psicologia. Una bona formació perquè encara que haguem estudiat durant trenta anys per ser enginyers, hi haurà una alta probabilitat que acabem la nostra vida laboral sent programadors de drons. Per tant, aquestes habilitats psicològiques i viure amb el canvi com a única constant seran els pilars fonamentals per no perdre la il·lusió ni sentir-nos fracassats. Reinventar-se no hauria de ser sinònim de desequilibris mentals.

Un altre factor és el paper del govern per tal d’estudiar estratègies que proporcionin xarxes de seguretat econòmiques a aquells que inevitablement es quedin enrere en els períodes de transició. Però això donaria per a un altre article.

Per anar digerint tots aquests canvis, podríem anar passejant per Alpens, per exemple, i pensar que on ara veiem boniques faroles forjades de ferro que il·luminen els carrers, potser algun dia hi veurem arbres fluorescents que brillaran en l’obscuritat.

Benvinguts al canvis sense perdre l’equilibri.