El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat -l’últim càlcul és d’uns 16.800 milions d’euros- no és l’únic desequilibri fiscal que pateixen els contribuents catalans. La nostra capacitat de finançar els serveis públics o les infraestructures també es veu compromesa quan qui ha de pagar impostos no ho fa o fa de manera insuficient. I s’ha de dir que l’existència de territoris amb una baixa o nul·la tributació genera les condicions perquè això passi. El cas extrem seria el dels paradisos fiscals, que viuen precisament de succionar capital internacional que s’amaga de les hisendes; però hi ha altres situacions, que podríem qualificar de curt radi, que també erosionen les bases imposables, fent competència deslleial. És el cas de la Comunitat de Madrid amb l’impost de patrimoni, que amb la seva decisió de bonificar-lo en la totalitat ha fixat les condicions propícies per al canvi de domicili fiscal de grans propietaris. El límit a l’exercici de la lliure competència fiscal ha de ser la connivència amb el delicte.

Sempre han existit vies per eludir el pagament d’impostos, però la globalització de l’economia i la irrupció de les plataformes de serveis digitals han exponenciat el problema. Sobretot, perquè els evasors s’han trobat amb una actuació internacional coordinada del mateix nivell per evitar allò que eufemísticament l’OCDE anomena “l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis”. Amb més instruments a l’abast per evitar el pagament d’impostos i menys barreres per part d’uns estats que es mostren impotents, el problema ha adquirit una dimensió astronòmica: la forquilla d’allò que es perd, aniria dels 240.000 als 360.000 milions d’euros.

La fugida d’aquests recursos està obligant les administracions públiques a endeutar-se més i més i a pressionar els contribuents que té més a mà amb uns impostos regressius. Aquesta injustícia fiscal creixent a la qual la comunitat internacional no posa fre acaba sent una de les causes de l’increment de la desigualtat social que fa que els rics cada vegada siguin més rics i els pobres, més pobres.

Així doncs, necessitem uns sistemes tributaris justos, tant en l’àmbit més proper com a escala internacional. I cal que les administracions col·laborin per evitar elusions de responsabilitats fiscals que acaben afectant tothom. I també necessitem uns equips d’inspecció amb recursos que posin al descobert les veritables bosses de delicte.