Bèlgica fixa el 7 de gener per decidir sobre Lluís Puig
La justícia belga es tornarà a pronunciar l’endemà de Reis sobre l’extradició de l’exconseller
El Tribunal d’Apel·lació estudia el recurs per la denegació de l’euroordre en primera instància
La justícia belga es tornarà a pronunciar el pròxim 7 de gener sobre l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. Després d’una vista pel recurs contra la denegació de l’euroordre en primera instància, el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va comunicar ahir a les parts que prendrà una decisió just després del dia de Reis.
“Ara amb tranquil·litat a passar Nadal amb calma”, va dir ahir Puig, ara candidat a les primàries de Junts per a les eleccions del 14-F. Si farà campanya des de la presó o lliure a Brussel·les és a les mans de Bèlgica, on fa més de tres anys que lluita contra els intents d’extradició de l’Estat espanyol.
El d’ara és el tercer. El Tribunal Suprem el reclama per un delicte de malversació vinculat a l’organització del referèndum de l’1-O. Tanmateix, la Cambra del Consell, primera instància, li va denegar a l’agost la petició en considerar que no té competències per jutjar-lo en aquest cas. Un revés per al Suprem que es va basar, en part, en la resolució del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides, encara ignorada per la judicatura espanyola.
En línia amb la posició de l’Estat espanyol, la fiscalia belga va impugnar poc després el rebuig de l’euroordre davant del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les, que ahir va celebrar la primera vista pel recurs. Una audiència de més de tres hores en què les parts van presentar les seves al·legacions respecte a la qüestió de la competència del Suprem, però també sobre el fons d’aquest cas sensible políticament.
Valoració positiva
A la sortida dels jutjats i visiblement emocionat, Lluís Puig va valorar positivament la declaració davant dels tres jutges d’apel·lació que examinen la seva extradició. Especialment, perquè va entreveure força interès entre els magistrats belgues, que ara es prendran un temps de reflexió aprofitant el recés de Nadal.
El dia 7 de gener el Tribunal d’Apel·lació decidirà què fa amb l’extradició de Puig: acceptar-la, rebutjar-la o passar la pilota a un altre tribunal per alleugerir la pressió. No es pot descartar, doncs, com ja va passar en el cas del raper Valtònyc, que els jutges tinguin dubtes sobre com aplicar el dret europeu o el belga i preguntin al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional belga.
Per exemple, podrien preguntar en una prejudicial a Luxemburg si han d’entrar o no a valorar la competència del Suprem en la causa de l’1-O per resoldre l’euroordre. Ara bé, ni l’exconseller ni la fiscalia belga han demanat que es faci aquest pas i, per tant, allargar aquesta saga judicial està en mans únicament dels jutges belgues. Si, per contra, Apel·lació té molt clar com ha de resoldre i emet una sentència el dia 7 de gener, la defensa de Puig i la fiscalia belga només tindran 24 hores per recórrer davant del Tribunal de Cassació, última instància judicial a Bèlgica que examinaria si el procés judicial ha estat correcte.
Aquest últim pas es podria liquidar en qüestió de setmanes o, fins i tot, de dies perquè és difícil que Cassació admeti el recurs.
LA DATA
El desenllaç, més a prop
Després de la condemna per l’1-O i de dos intents fallits d’extradició per rebel·lió, el Suprem espanyol va tornar a reclamar Puig el novembre del 2019 només per un delicte de malversació vinculat a una factura de 200.000 euros relacionada amb l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. Si el Tribunal d’Apel·lació belga pren ara una decisió el marge de maniobra serà curt. El Tribunal de Cassació és l’última instància judicial a Bèlgica, però només entra a estudiar estrictament si l’afectat ha tingut un judici just. Aquest tribunal atén més qüestions de forma que no pas de contingut judicial i no es fixa a analitzar el fons de l’assumpte. Per això, en la majoria de casos desestimen ràpidament la petició.