El 26 d’agost del 1949, a Espolla, a l’Alt Empordà, i en un lloc conegut com pla de Collas, la Guàrdia Civil va parar una emboscada a un grup de cinc maquis liderats per en Facerias que fugien de Barcelona. A pocs metres de la frontera va començar un tiroteig, de resultes del qual van morir Celedonio García Celes, de 27 anys, i Enrique Martínez Quique, de 22 anys. Eren membres de les Joventuts Llibertàries dels barris de Gràcia i del Carmel de Barcelona.

Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, alguns grups de guerrillers anarquistes, que tenien les bases a l’exili o a les zones de l’interior, van continuar lluitant contra el franquisme. Coneguts popularment com a maquis, van formar una autèntica resistència armada a la dictadura. Josep Lluís Facerias (1920-1957), conegut com a Face, va formar un dels grups de maquis més actius i va organitzar diverses accions armades i de propaganda.

Segons consta en el sumari de la Guàrdia Civil, els cadàvers de Celes i Quique van ser conduïts al cementiri d’Espolla i després de ser exposats i fotografiats per als informes policials se’ls va donar sepultura en el cementiri però en un annex extramurs dedicat als no catòlics. L’any 1952, el germà de Quique va gravar les inicials dels dos maquis a la seva tomba. Amb els anys han tingut lloc diverses accions commemoratives que han convertit el cementiri d’Espolla en un espai de memòria. Des del 2004, gràcies a la iniciativa de l’associació La Fraternal d’Espolla, hi ha una placa commemorativa que recorda els dos lluitadors antifranquistes. La Fraternal va contactar amb els familiars i el 2016 se’ls va fer un homenatge. Al llarg d’aquests anys han realitzat diverses activitats per rehabilitar la seva memòria, des de caminades per seguir els passos dels guerrillers a la frontera fins a xerrades amb historiadors.

Ahir a la tarda, la direcció general de Memòria Democràtica va instal·lar a la tomba de Celes i Quique un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria , amb la voluntat de dignificar les fosses i tombes als cementiris on hi ha cossos de víctimes i lluitadors antifranquistes. La direcció general de Memòria Democràtica preveu fer un acte de descoberta de la placa més endavant, quan les restriccions sanitàries ho permetin.