Quatre vaixells de l’armada britànica han començat a patrullar pel canal de la Mànega en cas que no arribin a un acord aquesta mitjanit, quan acaba el termini fixat per arribar a un acord del Brexit amb la Unió Europea (UE). Els vaixells tenen ordres de protegir les aigües britàniques i arrestar els pescadors europeus a partir de l’1 de gener, quan acabi el període de transició, segons va confirmar el ministeri de l’Interior.

El desplegament de la flota és part de l’activació dels plans de contingència que està posant en marxa Londres en cas que no arribin a un acord. Les dues parts continuen negociant contra rellotge però les posicions estan allunyades i el més probable ara mateix és una sortida sense acord.

Els dos principals punts de discòrdia són les quotes pesqueres que el Regne Unit vol que es decideixin anualment i tenint dret a veto, i garantir la competència comercial lleial de les empreses britàniques perquè puguin continuar tenint accés privilegiat al mercat únic. El Regne Unit no accepta que la UE pugui tenir cap control sobre ell en el futur. La UE li ha ofert estendre un any més les negociacions pesqueres fins que arribin a un acord mantenint les condicions actuals, però Johnson ha dit que no.

“La UE pretén que si es talla els cabells o es compra una bossa de mà nosaltres també ens tallem els cabells de la mateixa manera i ens comprem la mateixa bossa de mà”, va dir Johnson en una entrevista televisiva després de la fallida reunió amb Von der Leyen, la presidenta de la Comissió Europea, dimecres al vespre. Johnson també va dir que l’1 de gener era més probable que sortissin amb un acord a l’estil australià que amb un de lliure comerç com el canadenc, que és el que vol. Sorprèn el comentari perquè Austràlia no té cap acord tancat amb la UE i està sota normativa de l’Organització Mundial del Comerç.

De moment, hi ha un 95% d’acord. El Regne Unit va fer un gest de bona voluntat fa uns dies quan va acceptar retirar les tres clàusules de llei per controlar el mercat intern britànic que anul·laven les parts de l’acord amb Brussel·les referents a la frontera nord-irlandesa. No és un avenç. Vulneraven la legislació internacional.

Des del començament, Johnson creu que la UE cedirà en l’últim minut i manté la seva estratègia de mostrar que no li fa por el Brexit dur. Desplegar la flota n’és una mostra més. Però el principal enemic és a casa. Pronòstics oficials diuen que el país perdrà 43.500 milions d’euros el primer any si marxen de manera abrupta. El sector empresarial demana un acord. I tot això enmig d’una pandèmia que encara no està controlada, una crisi econòmica i un nou president als EUA, Joe Biden, que exigeix que es respectin els acords de pau a Irlanda del Nord per signar el preuat acord comercial post-Brexit amb els EUA que Johnson ja tenia acordat amb Trump.