Crítiques i desconfiança són les respostes dels economistes catalans en relació amb la gestió de l’Estat espanyol de la crisi de la pandèmia. Així ho indica l’enquesta de tardor efectuada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya aquest mes de novembre, que també revela que gairebé la meitat dels entrevistats creuen que l’economia encara pot empitjorar més i que ara mateix el problema principal de la societat és la Covid-19, seguida a una certa distància per l’atur i la situació política.

L’estudi també fa palès el recel dels enquestats sobre la transparència, l’eficiència, l’objectivitat i especialment la transversalitat dels ajuts europeus que vehicularà l’Estat, i sobre la possibilitat que aquests diners arribin a tots els agents de l’activitat econòmica.

Durant la presentació, el degà dels economistes, Anton Gasol, va destacar l’actitud de l’administració catalana davant la crisi sanitària, malgrat l’escassetat de recursos, i la va contraposar a la manca de proactivitat de l’Estat. Així, va qualificar de “búnquer” l’administració espanyola a l’hora d’esbrinar els criteris de repartiment dels fons europeus, pensats per a la recuperació i el canvi del model productiu. Gasol va recordar que La Moncloa “rebrà tots els projectes de les comunitats autònomes” i que adjudicarà els recursos en funció del que determinin grans consultors. “El perill –pel degà dels economistes– és que entre tot el que arribi a Madrid i el que des d’allà es comuniqui a Brussel·les com a vàlid, no quedarà registrat tot el que quedi pel camí.”

Tot i l’anunci de l’executiu espanyol que el 50% del que es destini a Catalunya serà gestionat pel govern català, el representant dels economistes creu que caldria una “segona escala de subsidiarietat” que permetés que les iniciatives que rebin crèdits i subvencions també sigui decidides des de la Generalitat.

Gasol va recordar que al juny l’Estat va dotar la SEPI de 10.000 milions perquè les grans empreses disposessin de crèdits per garantir la seva liquiditat, i entre les solucions possibles que no s’han aplicat, es va preguntar per què no s’ha# constituït un fons de solvència similar per a pimes i autònoms, que són el gruix del teixit productiu. “Haurien de ser uns 30.000 o uns 40.000 milions per capitalitzar i preservar la continuïtat de les activitats que ja eren viables abans i que ho seran després de la pandèmia.” “Si per imperatiu legal s’ha de suspendre una activitat, també s’ha de posar en pausa tot el que la condiciona”, hi va afegir, fent al·lusió, entre altres càrregues, als lloguers, els subministraments i els impostos.