“No té cap data exacta.” El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, es desdiu ara de l’anunciada pressa amb la reforma del Codi Penal per reescriure-hi el delicte de sedició –fixat en l’article 544– i que ell mateix havia promès el 13 de novembre que estaria “abans de final d’any”. “Hi estem treballant, és un compromís, però no tinc cap data exacta”, va confessar Campo ahir en l’antepenúltim Consell de Ministres del 2020. El titular de Justícia desfà la urgència que tenia el president d’Unides Podem al Congrés, Jaume Asens, i no gosa ni dir si la reforma del Codi Penal –de la qual depèn una rebaixa de la condemna als presos polítics en tot el que no sigui malversació– s’enllestirà abans de les eleccions al Parlament del 14 de febrer o més tard.

A Campo li importa més la solidesa de la reforma que el calendari que ell es va fixar. “L’important és que els textos que arribin al Consell de Ministres siguin raonables i sensats i tinguin el contrast de l’harmonització del dret europeu”, va esgrimir. Tot i que Schleswig-Holstein és un dels indrets que han ferit l’orgull de la justícia espanyola per les euroordres fallides de Pablo Llarena, Campo té el Codi Penal alemany com a model: “Estem examinant el que diuen el Codi Penal alemany, el francès, el portuguès i l’italià per oferir a la ciutadania el text que mereix.”

Quan se li va preguntar per la concessió d’indults, va defensar que no tindrà “cap apriorisme” a l’hora d’aprovar-los, fins i tot en el cas que tinguin en contra l’informe de la fiscalia i del tribunal sentenciador. I va posar com a exemple el que ahir va fer el Consell de Ministres sense el més mínim soroll per part de l’oposició: “Teníem quatre indults: dos d’aquests tenien els dos informes favorables i els altres dos tenien l’informe negatiu del fiscal. Cal veure, cas per cas, el que diuen el tribunal sentenciador, els perjudicats, institucions penitenciàries i el fiscal i sobre això fer una valoració. Cap a priori. Quan arribi el moment s’estudiaran un per un com es fa amb tots.”

El Congrés, al seu torn, va aprovar ahir la proposta del PSOE i Podem que vol limitar el poder judicial en funcions i evitar un altre cas Lesmes. Amb el mandat caducat des del desembre del 2018, el president del CGPJ i del Suprem, Carlos Lesmes, que ja ha col·locat una vintena de magistrats dretans afins, es disposa a col·locar demà nous magistrats en vacants –fins i tot la presidència de la sala social de l’Audiència– per escorar així la judicatura encara més a la dreta. “Fa dos anys que Lesmes és president del CGPJ de manera il·legal, i fa i desfà i col·loca afins per blindar una hegemonia d’ultradreta”, denunciava la diputada d’ERC Carolina Telechea. Molt dur va ser Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat), que va carregar contra “una justícia del Conde de Romanones”. “No sé si fan comptes però quan els militars diuen «afusellar 26 milions de fills de puta» entren també en el contingent. Senyors del PSOE, despertin-se! No formen part de l’equació i aniran per vostès també. I amics de Podem: volíeu assaltar els cels però esteu tan encadenats a la casta que heu canviat podem per traguem.” La proposta del PSOE i Podem per evitar que el CGPJ en funcions s’extralimiti va rebre el vot a favor d’ERC, el PDeCAT, el PNB i EH Bildu; l’abstenció de JxCat, i el no del PP, Vox i Cs. Pedro Sánchez fins i tot va telefonar ahir a Pablo Casado però no va obtenir cap concessió en un PP que no té cap incentiu per renovar el CGPJ ni el Tribunal Constitucional (hi té majoria de vuit a tres).