Es pot mirar del dret o del revés, des del prisma més cristià fins al més ateu, des de la tradició més nadalenca fins a la més laica, des del punt de vista sanitari o econòmic, tant se val, la tercera onada està servida com a aperitiu de Nadal. Les restriccions dels governs ja arribaran tard i, ara més que mai, en espera de les vacunes, dependrà de cada individu i de cada família que aquesta onada sigui pitjor que les anteriors o no. De tota manera, cal agrair la sinceritat dels governants catalans, que han reconegut que, malgrat les dades sanitàries, relaxaven les mesures perquè no hi ha diners per a ajudes. Tothom ho sabia, i molt més encara en el cas de la Generalitat. Des de Madrid mai no ho faran; a Espanya l’orgull patriòtic no els permet reconèixer ni les evidències més flagrants, ni els errors, ni els delictes reials, ni les injustícies oficials, ni la petja franquista que tants poders fàctics encara duen al moll de l’os. Són els millors del món mundial...

El fet és que, abans i durant la pandèmia, els contribuents –la majoria– han anat pagant els seus impostos a Hacienda. Però on són els nostres diners? En què se’ls han gastat? A més de comprar armes, han apujat el sou dels funcionaris i de les forces de l’ordre; que potser tenen més por dels súbdits que de la Covid?

Ara, amb els pressupostos a la butxaca, tot es fia als milions que arribaran d’Europa –el concepte d’ajut tampoc no agrada gaire a Espanya–, una morterada insuficient que s’assegurarà de distribuir el govern de Madrid –tant se val el color que tingui– amb uns criteris que tothom ja es tem. Potser per això el Col·legi d’Economistes i tants experts ja han dit que no se’n fien gens. La gent d’aquí, tampoc.

Com la sanitària, la recuperació econòmica només dependrà de nosaltres, i de ningú més. Més val fer-se’n a la idea.