Política

El règim xinès assetja Taiwan

L’enfrontament diplomàtic que hi ha entre Pequín i Washington ha fet augmentar la pressió del govern de la Xina sobre Taipei

Les bones relacions de la presidenta independentista taiwanesa amb els EUA alarmen Xi

La visita a Taiwan del direc­tor dels ser­veis d’infor­mació del coman­da­ment Indo­pacífic dels Estats Units, el con­tra­al­mi­rall Mic­hael Stu­de­man, va tor­nar a fer dis­pa­rar les alar­mes a la Xina després d’uns dies de calma rela­tiva entre Pequín i Tai­pei. La tro­bada, con­fir­mada per la mateixa pre­si­denta taiwa­nesa, la inde­pen­den­tista Tsai Ing-wen, és la ter­cera visita a l’illa d’un alt fun­ci­o­nari nord-ame­ricà des del mes d’agost, qua­tre dècades després d’haver tren­cat rela­ci­ons diplomàtiques a favor de la Xina con­ti­nen­tal.

Poques hores després de fer-se pública la visita, el por­ta­veu del Minis­teri d’Afers Exte­ri­ors xinès, Zhao Lijian, va asse­gu­rar que la Xina “donarà una res­posta legítima i necessària, segons el desen­vo­lu­pa­ment de la situ­ació”. El Glo­bal Times, el diari xinès en anglès que repre­senta el sec­tor més dur del règim, va fer un pas més enllà i va avi­sar Was­hing­ton i Tai­pei que els recents movi­ments de tro­pes de la força aèria i la marina xinesa a l’estret de Taiwan “ja no són només un avís, sinó un exer­cici de com­bat”.

El pre­si­dent xinès, Xi Jin­ping, no ha des­car­tat mai la pos­si­bi­li­tat d’uti­lit­zar la força per posar l’illa de Taiwan i els seus 23 mili­ons d’habi­tants sota el jou del Par­tit Comu­nista Xinès. Des de l’inici del seu man­dat, el 2013, les ten­si­ons mili­tars a l’estret de Taiwan s’han ele­vat al màxim en dècades, espe­ci­al­ment després de l’elecció de Tsai Ing-wen el 2016, la pri­mera pre­si­denta que es declara ober­ta­ment inde­pen­den­tista, i pel seu con­flicte comer­cial i econòmic amb els EUA. L’última gran crisi entre els dos ter­ri­to­ris es remunta a la cone­guda com a ter­cera crisi de l’estret de Taiwan entre el 1995 i el 1996, quan la Xina va voler res­pon­dre mili­tar­ment als movi­ments diplomàtics inter­na­ci­o­nals de l’ales­ho­res pre­si­dent Lee Teng-hui, recent­ment tras­pas­sat, fent que els Estats Units, pre­si­dits ales­ho­res per Bill Clin­ton, fes­sin el des­ple­ga­ment mili­tar més gran a l’Àsia de tota la seva història.

Actu­al­ment, aug­men­ten els temors entre ana­lis­tes, fun­ci­o­na­ris i inver­sors que es pugui des­en­ca­de­nar una guerra amb els Estats Units amb l’excusa de Taiwan i el con­flicte de les illes Spratly de fons. Tot i el els tam­bors de guerra, la Xina i Taiwan tenen mol­tes raons per evi­tar una guerra que pugui cos­tar vides huma­nes, afec­tar l’eco­no­mia i, poten­ci­al­ment, con­duir a un con­flicte nuclear amb els Estats Units.

La impli­cació poten­cial dels Estats Units és un comodí clau a l’hora d’ava­luar un esce­nari d’invasió. El poder naval nord-ame­ricà ha dis­su­a­dit durant molt de temps la Xina de qual­se­vol atac, tot i que Was­hing­ton va deses­ti­mar el seu trac­tat de defensa mútua amb Taiwan el 1979 com a con­dició per esta­blir vin­cles diplomàtics amb Pequín. Només la llei de rela­ci­ons amb Taiwan auto­ritza les ven­des d’armes nord-ame­ri­ca­nes per “man­te­nir una capa­ci­tat sufi­ci­ent d’auto­de­fensa”.

Un estudi de la Uni­ver­si­tat de Syd­ney va adver­tir l’any pas­sat que EUA “ja no gau­dei­xen de la pri­ma­cia mili­tar” sobre la Xina i que les bases, pis­tes d’ater­ratge i ports dels Estats Units a la regió “podrien que­dar inu­ti­lit­zats amb atacs de pre­cisió al cap de poques hores de l’inici d’un con­flicte”.

L’agost pas­sat, la Xina va llançar qua­tre míssils al mar de la Xina Meri­di­o­nal capaços de des­truir bases i por­ta­a­vi­ons dels Estats Units. Al setem­bre, avi­ons de l’Exèrcit d’Alli­be­ra­ment Popu­lar xinès van vio­lar repe­ti­da­ment la línia mit­jana a l’estret de Taiwan en eli­mi­nar una zona d’exclusió de facto que havia man­tin­gut la pau durant dècades. El Glo­bal Times ha ins­tat la força aèria xinesa a patru­llar sobre el cel de Taiwan i a “acon­se­guir la reu­ni­fi­cació per mit­jans mili­tars” si Tai­pei dis­para algun tret.

Tot i que una invasió podria com­por­tar enor­mes ris­cos per al par­tit i per al país, Xi ha demos­trat que no li tre­mola el pols a l’hora d’adop­tar mesu­res fer­mes en con­flic­tes ter­ri­to­ri­als: ha gua­nyat recent­ment ter­ri­tori de facto a l’Índia en la dis­pu­tada regió del Ladakh, ha igno­rat la con­demna inter­na­ci­o­nal empre­so­nant líders demòcra­tes de Hong Kong, mili­ta­rit­zant les dis­pu­ta­des illes Spratly al mar de la Xina Meri­di­o­nal i esta­blint “camps de ree­du­cació” per a més d’un milió d’uigurs musul­mans a Xin­ji­ang.

LA XIFRA

1995
inici
de la coneguda com a tercera crisi de l’estret de Taiwan.
46
incursions
aèries xineses hi ha hagut a Taiwan en 9 dies a finals de setembre.

Els plans d’atac de Pequín

Abans d’una invasió, els plans amb què treballa la Xina se centrarien a fer que les unitats de guerra cibernètica ataquessin el sistema financer i infraestructures clau de Taiwan i també els satèl·lits nord-americans per evitar l’avís d’imminents míssils. D’altra banda, els vaixells xinesos haurien d’assetjar els vaixells al voltant de Taiwan, restringint els subministraments vitals de combustible i menjar. Un cop iniciades les hostilitats, els atacs aeris intentarien eliminar ràpidament els líders polítics i militars de Taiwan, alhora que immobilitzarien les defenses locals. L’exèrcit xinès ha descrit alguns exercicis com a exercicis de “decapitació” i les imatges per satèl·lit mostren que els seus terrenys d’entrenament inclouen rèpliques a gran escala d’objectius, com ara l’edifici de l’oficina presidencial de Taiwan. Tot i produir-se una invasió a gran escala, Taiwan fa dècades que es prepara per a aquesta eventualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.