Es fa difícil saber quants espectadors han perdut les sales de teatre, tenint en compte que les dades són molt relatives. L’Associació d’Empresaris de Teatre de Catalunya calculava al setembre que el tancament dels teatres i les sales que hi té associades havia suposat una pèrdua de 850.000 espectadors. El còmput es feia en comparació amb l’any anterior: en els sis primers mesos, hi havia un increment del 8% respecte a la temporada 2018/19, que ja havia estat bona, amb més de 2,5 milions d’espectadors. Les restriccions d’ocupació a les sales (un 30% a l’estiu al Grec, per exemple) i, sobretot, el segon tancament, del 30 d’octubre al 23 de novembre, suposen una pèrdua notable d’espectadors. Comparant de nou les dades amb el curs passat, se’n van perdre més de 185.333. El nombre total d’espectadors perduts, doncs, supera amb tota seguretat el milió.

La taxa d’assistència és molt més dramàtica. Perquè han caigut moltes programacions municipals, que garanteixen les gires, imprescindibles per escampar les arts escèniques més enllà de Barcelona. Només com a exemple, el 2019, el Temporada Alta va sumar 53.086 espectadors en sala. Aquest any, només 12.991. És cert que, com bona part de la programació pública, han compensat la limitació d’aforament amb programació virtual, amb 70.286 espectadors (tot i que 60.000 dels quals, corresponents a continguts gratuïts).

Les xifres són catastròfiques per a les productores i, consegüentment, per als artistes. Perquè els tancaments van comportar –en el millor dels casos– ajornaments de títols, que han deixat a la nevera noves propostes i que, amb una recaptació de mínims, han portat les sales comercials a recórrer a peces refugi com ara les reposicions d’El mètode Grönholm i La cabra, o qui és Sylvia?. Ara, el nou panorama ha despertat la creativitat per generar nous formats compatibles amb la Covid.