La Fun­dació Gala Dalí ha reque­rit la valo­ració de joiers, químics i experts en mine­rals i pedres pre­ci­o­ses per abor­dar la res­tau­ració de La creu de l’àngel, una peça d’orfe­bre­ria de l’any 1960, expo­sada a l’espai Dalí Joies del tea­tre museu de Figue­res, la base de la qual l’artista va con­fec­ci­o­nar amb mate­ri­als sen­si­bles a la degra­dació, com ara la mar­cas­sita, que podria haver pro­pi­ciat, a més, un atac d’agents bac­te­ri­ans. Sona gai­rebé cons­pi­ra­dor, però el fet és prou alar­mant perquè per pri­mera vegada s’hagi hagut de recórrer a un equip d’espe­ci­a­lis­tes tan divers i ampli per deter­mi­nar l’estat d’una de les joies de la col·lecció Owen Che­at­ham, adqui­rida per la Fun­dació el 1999. L’alarma va sal­tar durant una revisió rutinària, quan els con­ser­va­dors van ado­nar-se que un frag­ment de la base, feta amb sul­fur de ferro, corall i lapislàtzuli, s’havia esmi­co­lat. La col·labo­ració d’experts en àmbits diver­sos va per­me­tre deter­mi­nar que el mate­rial prin­ci­pal de què estava feta, la pirita mar­cas­sita o sul­fur de ferro, s’havia degra­dat per efecte de la humi­tat, que hau­ria pro­pi­ciat una oxi­dació i la gene­ració dels sul­fats que havien cau­sat l’engru­na­ment. El prin­ci­pal dubte és ara des­car­tar que aquesta reacció hagi afa­vo­rit l’acció dels bac­te­ris, per la qual cosa s’ha enviat una mos­tra del sul­fur a uns labo­ra­to­ris de Corea amb tec­no­lo­gia cap­da­van­tera en aquest àmbit per esta­blir la seqüència d’ADN que con­firmi o des­carti l’atac bac­terià.

“El repte és conèixer cadas­cun d’aquests mate­ri­als i la seva forma d’enve­llir per tal d’allar­gar-los la vida al màxim”, argu­men­tava ahir la Fun­dació Dalí a propòsit d’aquesta i altres obres de l’artista que posen a prova els seus equips de con­ser­vació, com ara les ins­tal·laci­ons, assem­bla­ges i objec­tes en què Dalí feia ser­vir des de pedres pre­ci­o­ses fins a ele­ments de rebuig. Un exem­ple en serien els mons­tres gru­tes­cos del pati cen­tral del tea­tre museu, o el Crist de para­fina de la sala de la cúpula. I també La creu de l’àngel, cons­truïda amb or, corall, ambre líquid, topazi i lapislàtzuli sobre una base de sul­fur de ferro que conté el motor que ori­ginària­ment acti­vava dues de les dotze agu­lles de platí i dia­mants que conté. La peça s’ha pro­te­git dins una urna hermètica per pro­te­gir-la de la humi­tat, en espera de l’informe de Corea.