Trump aixeca el vet als estímuls
El president recula i signa el paquet d’ajudes econòmiques que fins ara havia qualificat de “vergonyós”
El retard en la ratificació va estar a punt de perjudicar milions de ciutadans i deixar sense fons el govern
L’enrocament de Donald Trump sobre el paquet d’estímul per ajudar els afectats per la pandèmia del coronavirus va acabar sent una fanfarronada, i el president finalment va sucumbir a les pressions sense rebre res a canvi més enllà d’una nova crisi autoinfligida, amb zero efectes positius.
Per sorpresa i sense fanfàrria, el mandatari va signar dilluns a la matinada el voluminós text de l’acord bipartidista que renova les ajudes per dinamitzar un país deprimit econòmicament i que s’abocava a una situació crítica sense un pacte.
Tot en la presidència de Trump és fruit de la improvisació, la volatilitat, les decisions preses a deshora, els contrasentits i salvar la cara davant trets al peu. Els últims compassos d’un mandat que acaba en una vintena de dies no podia ser diferent, i va estar a punt de dur una vegada més el país al caos.
Si hagués trigat un dia més, el govern federal s’hauria quedat sense fons i “tancat”, amb milers de funcionaris sense feina i sense cobrar el sou.
Si el segrest del text hagués durat tres dies més, les proteccions que evitaven desnonaments o les ajudes a petites empreses s’haurien esvaït. Si hagués trigat una setmana, el que estava en perill era el pressupost destinat a la distribució de les vacunes contra el coronavirus. Si d’alguna cosa ha servit la protesta de Trump, és per perdre una setmana d’ajudes.
Les pressions de la cúpula republicana, que l’havien criticat durament de voler dur el país al “caos” amb el seu comportament “erràtic”, ha tingut efecte, i finalment ha donat llum verd a un projecte que posarà 600 dòlars a les butxaques de la majoria dels nord-americans i tornarà els subsidis extraordinaris per a l’atur. A més, aprova pressupostos federals fins a finals de setembre de l’any vinent.
És exactament el mateix projecte de 900.000 milions de dòlars que dies abans Trump havia dit que era una “vergonya” i que no signaria mai de la vida.
No obstant això, en el modus operandi més tradicional del trumpisme, el president ha intentat maquillar la derrota amb una rentada de cara, erigint-se en una mena de salvador de la pàtria encara que res hagi canviat sobre la proposta original.
Xecs a debat
A canvi de signar la llei –va explicar– té el compromís dels legisladors que posaran a debat, entre altres qüestions, ampliar els xecs de 600 fins als 2.000 dòlars i retallar despeses en partides supèrflues.
De fet, va prometre que la Casa Blanca enviarà al Congrés el text esmenat, assenyalant-hi allò que es creu injustificable i un malbaratament dels recursos públics. “Signaré amb un missatge que deixi clares al Congrés les coses malbaratadores que cal eliminar”, va dir el mandatari. Al cap i a la fi és un brindis al sol: cap legislador ha mencionat haver promès res al president a canvi de la signatura, i és molt probable que directament ignorin tot allò que surt de la Casa Blanca. De fet, pot ser contraproduent: els demòcrates, aprofitant l’avinentesa, duran el tema dels xecs de 2.000 dòlars a debat, sabent de sobres que no va enlloc, però com una oportunitat més de deixar en evidència les esquerdes entre la Casa Blanca i els republicans del Congrés.
L’afer del paquet d’estímul de Trump és l’última giragonsa d’una relació tèrbola del president amb el Congrés, un òrgan amb el qual no ha sabut treballar mai i que al final sempre l’ha obligat a rectificar i recular en les seves propostes. No només retallant-li i desfent les seves idees de pressupost (especialment fent cas omís de les idees de reduir fons destinats a investigació i ciència, o al seu desitjat mur a la frontera amb Mèxic), sinó també fent-li entendre de quina manera funciona el procés legislatiu. Trump s’estava negant ara a un acord pactat entre republicans, demòcrates i el seu propi secretari del Tresor, com a interlocutor del poder executiu.
Cada vegada sembla més evident que la negativa de Trump a signar la llei va ser fruit d’una rebequeria i un intent de descarregar la seva ira sobre uns republicans que ja han girat full i reconeixen el demòcrata Joe Biden com a president electe.
LES FRASES
La Casa Blanca perd més suports
Víctor SanchoEntre els desitjos de Trump (que no es compliran) per signar el paquet de rescat també hi havia el compromís del Congrés per investigar l’inexistent frau electoral que va evitar la seva reelecció, una obsessió que el mandatari manté immutable tot i que cada vegada són menys els qui creuen les teories de la conspiració. A cada moment va perdent seguidors: ahir, la portada del tabloide New York Post, aliat acèrrim del president, li demanava que “posi fi a la bogeria” de creure que ha guanyat les eleccions, abandoni la “fosca farsa” del frau, deixi enrere els gestos que “animen a un cop d’estat antidemocràtic” i dediqui el temps a salvar el que pugui del seu llegat. Una de les coses que podria fer és ajudar que els republicans mantinguin el control del Senat, que està en joc en la segona volta de les eleccions a dues vacants per l’estat de Geòrgia. El mandatari ha anunciat que hi anirà a fer campanya dilluns vinent, la vigília de les eleccions.