El Govern xifra en 5.128 milions d’euros l’impacte que ha tingut la crisi de la Covid-19 sobre les finances públiques.

Segons ha explicat aquest dimecres en una roda de premsa el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, 3.826 milions d’euros corresponen a un increment de despeses, mentre que 1.302 milions fan referència a una caiguda d’ingressos derivada de la pandèmia.

Per altra banda, el Govern té previst tancar l’any amb un dèficit d’entre el 0,7% i el 0,8% del PIB, un percentatge que equival a 1.500 milions, aproximadament. Aragonès ha qualificat el 2020 “d’any convuls”, tot i que ha assegurat que el 2021 serà un any de “despesa rècord” per impulsar la recuperació de l’economia.

En el capítol de despeses extraordinàries, la major part corresponen a despesa sanitària i sociosanitària. En concret, la Generalitat ha destinat 2.106 milions addicionals a reforçar el sistema sanitari durant aquest exercici, mentre que a les residències n’hi ha destinat 120. Dins aquestes dues categories, els àmbits que s’han reforçat han estat diversos. En primer lloc, el Govern ha invertit 302 milions –dels quals 118 són les gratificacions del personal– en incrementar el nombre de personal mèdic, rastrejadors, auxiliars d’infermeria i personal de coordinació per gestionar hospitals i serveis centrals. Durant aquest exercici s’han incorporat vora 18.500 efectius a través de programes temporals de personal en el marc de la Covid-19 i per a reforçar el sistema sanitari.

El Govern també ha destinat 464 milions en concerts sanitaris per poder atendre els casos de Covid-19 a Catalunya, així com 199 milions en programes de recuperació de l’activitat. També dins el mateix concepte destaca la inversió que s’ha fet en proves PCR i altres (288 milions), l’adquisició de nou material sanitari (329 milions), inversions en equipament sanitari (128 milions) o habilitació de nous espais per fer front a la pandèmia (131 milions), entre d’altres.

La resta de la despesa extraordinària es divideix en dues parts. En primer lloc, apareixen els costos corresponents a altres àmbits que no són el sanitari (769 milions), mentre que la resta de despesa està composta per les ajudes directes i subvencions (831 milions).

En el primer cas, destaquen partides com el reforç del sistema educatiu (167,7 milions), la compensació al transport públic (257,3 milions), el reforç a la renda garantida (40,5 milions) o noves mesures d’ajut a l’habitatge (46 milions).

Pel que fa a les ajudes directes als sectors més afectats per la pandèmia, Aragonès ha volgut destacar que representen un 22% del total de la despesa extraordinària vinculada a la Covid-19. El col·lectiu que més ajudes directes ha rebut al llarg d’aquest exercici ha estat el dels autònoms, amb 284 milions, seguit de la restauració, el comerç, l’artesania i la moda, amb un total de 124,5 milions.

En l’àmbit educatiu, les ajudes directes han estat de 79,7 milions, mentre que en l’àmbit esportiu han arribat als 51 milions. La cultura, per la seva banda, ha rebut 47,3 milions, mentre que l’habitatge i el sector primari han estat compensats amb 27,5 milions i 10,6 milions, respectivament.

En paral·lel, la Generalitat ha volgut destacar que, al llarg d’aquest exercici, s’han aprovat 23 decrets llei que inclouen mesures orientades a reduir la càrrega tributària de les famílies i empreses i a aportar liquiditat als sectors més afectats.

Pel que fa a la caiguda d’ingressos, el Govern xifra en 1.302 milions l’impacte de la pandèmia. D’aquests, 926 milions corresponen a la caiguda de la recaptació de tributs propis, mentre que els 376 milions restants fan referència a la reducció d’ingressos d’altres entitats públiques.

En l’apartat de tributs cedits, propis i cànons, la Generalitat ha deixat de recaptar 132 milions durant el 2020. Les principals mesures tributàries adoptades han estat una reducció del cànon de l’aigua (51 milions), la bonificació de la quota de l’impost al joc durant l’estat d’alarma (42 milions), la no-exigibilitat de l’impost sobre el CO2 vehicles en l’exercici 2019 (33 milions) o l’ajornament de l’increment de la tarifa de l’impost turístic (4 milions).