Política

CARME FORCADELL

EXPRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

“Cal deixar de banda el partidisme i pensar en el país”

“Hi ha moltes persones que no són independentistes, però que són demòcrates i defensen els drets i les llibertats; hi hauríem de poder comptar”

“Com a societat hem fallat, a la presó hi ha víctimes de l’exclusió social que, si haguessin tingut més oportunitats, no hi serien”

Agenda de color groc
Forcadell està forta, tot i la duresa de la situació. Té un nucli familiar nombrós que l’aixopluga: mare, marit, fills, nets, germans, cunyats, nebots, i que alhora també la preocupa. El 29 de gener el té marcat en vermell per posar un primer peu fora de la presó. A dins, però, a les tasques obligades de neteja hi suma hores a la biblioteca, a les classes i a les visites de diputades, conselleres, polítics i gent de la societat civil que han passat per la sala on ara estem. Una agenda de color groc l’ajuda a gestionar l’activitat, tanta que penso que no tindrà temps ni per llegir el llibre de Chimamanda Ngozi que li porto. Però m’assegura que sí. “Ens passem moltes hores a la cel·la fins que a les 11 es tanca el llum”, diu.
No existeix cap curs per deixar de ser republicana, feminista i independentista Hi ha hagut una falta de respecte institucional i s’han perdut les formes. En política no tot és vàlid
Superar el 50% dels vots no farà canviar l’Estat, però ens donarà forces per continuar el camí

Carme Forcadell va tornar a la presó, al Centre Penitenciari de Dones Wad-ras, a Barcelona, el 4 de desembre, el mateix dia que el Suprem va retirar el tercer grau als presos polítics. Dimarts a la tarda vam poder conversar amb ella durant una bona estona, tot i que la majoria de les preguntes les havia contestat prèviament per correu.

Els accessos a la zona de visites de Wad-ras tenen més aparença d’institut que no pas de presó si no fos pel procés d’identificació, la informació de les normes als visitants i el pas per l’arc de seguretat. Tràmits molt ràpids, però. Un funcionari ens acompanya fins a la sala de visites però abans passem per una renglera de desenes de cabines que separen el reclús per un vidre. No hi ha ningú i passem de llarg fins al final del passadís on s’arrengleren les sales de visites. Només n’hi ha una d’ocupada i ben guarnida. És una trobada familiar.

L’expresidenta del Parlament entra a la sala per una porta oposada a la que fan servir les visites. Com ja ens té acostumats, la seva imatge és impol·luta, va ben mudada i arriba a la sala amb bossa de mà, sabates i una mascareta de roba de color lila. Ens esbossa un somriure i a la primera pregunta ja ens comença a explicar un munt de coses sobre com és la vida a la presó. Un dels reptes és ser la veu de les dones que viuen silenciades a la presó.

Amb les festes nadalenques, moltes internes estan de permís, però ella ha passat el Nadal entre reixes, i ja en són tres. Aquest cop, però, té els ulls posats en el pròxim 29 de gener, quan complirà una quarta part de la condemna d’onze anys i podrà accedir a un permís fora de la presó de 36 dies a l’any. Fins al dia 4, Forcadell residia al centre obert de la presó on tornava cada dia al vespre, però el seu reingrés, ara sense permisos, l’obliga a residir al modul de residents. A Wad-ras estan tancades 86 dones, la majoria per tràfic de drogues, que arriben directament des de l’aeroport. Forcadell, destinada ara al mòdul d’infermeria, intenta mantenir-se activa amb les classes d’anglès, informàtica i exercici físic. A més a més participa, en representació de les internes, en la comissió per millorar la vida al centre. Tanmateix, un dels àmbits que més la preocupa és el de la reinserció a causa de la manca d’alternatives que la majoria de preses troben a l’exterior quan acaben la condemna, la qual cosa comporta sovint tornar a entrar a la presó com ella mateixa ha comprovat en el cas d’anteriors companyes.

Com ha estat el retorn a la presó?
Molt dur, duríssim, la presó sempre és molt dura i encara més quan és profundament injusta, com en el nostre cas; a més cal sumar-hi les mesures anti-Covid, que han restringit molt les visites i les activitats; a tot això hi afegeixo que li havia tornat a dir, a la meva mare, que aquest any passaríem el Nadal juntes.
Com ha passat les festes?
Aquesta presó és exclusiva per a dones i l’entorn és una mica més amable que el centre d’alta seguretat per a homes de Mas Enric. Aquí hi ha pessebre, els passadissos estan engalanats i vam fer cagar el tió. Tanmateix, les instal·lacions són molt més antigues i això també ocasiona certes incomoditats i limitacions. El dia de Nadal ens van fer un extra en el dinar i vam menjar sopa de galets i entrecot. A la tarda vaig poder rebre la visita d’un dels meus fills amb el net.
Hi poden fer algun tipus d’activitat o la pandèmia ho envaeix tot?
Evidentment, la pandèmia ho envaeix tot, es poden fer poques activitats, a més aquests dies coincideix amb les vacances escolars i no hi ha classes, les poques activitats que es poden fer tenen restriccions quant al nombre de participants perquè la presó de Wad-ras és petita.
Tot i que s’esperava la denegació del tercer grau, com ha rebut finalment el contingut de la resolució del Suprem?
En primer lloc, cal dir que, com sempre, ens en vam assabentar pels mitjans de comunicació; això és una falta de respecte cap a nosaltres i les nostres famílies, una falta de respecte continuada perquè fins ara sempre ha estat així. Em sembla vergonyós, tal com vaig dir en una piulada. A la resolució l’únic aspecte tècnic i jurídic que es pot valorar és que diu que és prematur, després de tres anys de presó cap valoració no és prematura, qualsevol professional de la presó ho pot dir. La resta són valoracions polítiques. Evidentment, però, no aconseguiran que canviem d’opinió ni que deixem de ser independentistes. Sabíem que ens ho denegarien perquè la unitat d’Espanya està per sobre de la justícia, volen escarmentar-nos i els mou la venjança.
Davant la inconcreció de la resolució pel que fa al tipus d’activitat que podrien fer fora de la presó, té previst demanar al tribunal que els aclareixi quina mena de curs han de fer per superar la classificació?
No existeix cap mena de curs per deixar de ser republicana, feminista i independentista, que és el que voldrien. De tota manera no crec que serveixi cap curs, perquè el que volen és mantenir-nos a la presó perquè això sigui un exemple perquè a ningú més se li acudeixi seguir el nostre camí.
Confia que la justícia els torni a donar permisos en la revisió que els toca a mitjan gener a través de l’article 100.2 o el tercer grau?
Confio en el sistema penitenciari que ens va concedir primer el 100.2 i després el tercer grau, encara que en última instància totes dues mesures, ara, depenen del Suprem. Fins fa poc el 100.2 no depenia del tribunal sentenciador, però el Suprem va canviar la jurisprudència per poder controlar també els nostres 100.2. Però el 28 de gener compliré una quarta part de la condemna i tindré permisos que no dependran del Tribunal Suprem.
Com veu l’indult?
Jo només confio en les mesures penitenciàries, no penso ni en indults ni en amnisties. Estant a la presó no et pots fer gaires il·lusions.
Què té previst fer quan li atorguin els 36 dies a l’any, continuarà anant a l’ONG o es dedicarà a la família? Algun repte al capdavant?
Aquests 36 dies els dedicaré a la família, hem estat molts dies allunyats i 36 dies a l’any són molts pocs. Però si en tinc l’oportunitat els aprofitaré també per treballar per un país més lliure i més just i per defensar els drets de les dones.
La veurem en algun acte de la campanya electoral?
No, no, el poc temps de què disposi el vull dedicar principalment a la família.
Després de tres anys dels fets del 2017 quina reflexió fa del que va passar?
De reflexions n’he fet moltes, però tinc clar que vam defensar la sobirania del Parlament, la llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats, com vaig dir en el judici, la paraula al Parlament ha de ser lliure, no podem permetre que el Tribunal Constitucional converteixi la mesa en un òrgan censor que decideixi sobre què es pot o no debatre. L’Estat ens ha castigat amb la repressió, a quasi 3.000 persones, però no servirà de res perquè no deixarem de ser independentistes.
Com veu ara el present de la política catalana?
El present està determinat per la pandèmia i la repressió; és una situació duríssima que ha posat a prova les institucions i la societat. Crec que estem al mig d’una crisi sanitària, social, econòmica i emocional molt difícil de gestionar sobretot per les persones que han perdut éssers estimats. Ara cal governar per a tothom, no podem deixar ningú enrere, però tampoc podem oblidar que el nostre objectiu és una república catalana perquè pensem que és el camí per millorar la vida de la ciutadania. Però jo soc positiva i penso que estem al principi de la fi, espero que la vacuna ens ajudi a recuperar-nos socialment i emocionalment. Ho superarem.
Quin és l’aspecte que més la preocupa?
Em preocupen tots els aspectes, és veritat que en aquests moments la salut és el primer, però també penso en la crisi econòmica, en la crisi social i en l’aspecte emocional que cada cop afecta més la ciutadania. I també penso en la situació política i en la repressió que no acaba.
Totes les enquestes indiquen que l’independentisme pot tornar a sumar, quin creu que ha de ser el camí cap a on ha d’anar el moviment?
Aquestes eleccions són una nova oportunitat per demostrar que l’independentisme suma. Des de fa 15 anys l’opció independentista esdevé cada cop més majoritària, està pujant en totes les eleccions de manera sostinguda. Ara seria un pas molt important superar el 50% dels vots, no perquè pensi que l’Estat o el govern d’Espanya canviaran, que no ho faran, sinó per nosaltres, per donar-nos forces per continuar el camí. Crec que els partits independentistes han de deixar de fer-se retrets, han de saber qui són els adversaris, cal deixar de banda el partidisme i pensar en el país.
Vostè va posar sobre la taula la falta d’empatia que hi ha hagut en el procés, com recomana millorar aquest aspecte?
Vaig dir i ho mantinc que hi ha moltes persones que no són independentistes, però que són demòcrates i pensen que el futur de Catalunya s’ha de resoldre votant, que creuen que nosaltres no hauríem de ser a la presó i que defensen els drets i les llibertats. Amb aquestes persones hi hauríem de poder comptar per al nostre projecte de país. L’empatia és necessària en tots els aspectes de la vida, per solucionar qualsevol conflicte; encara més, crec que no avançarem com a societat fins que no siguem capaços de parlar amb els que pensen diferent, per això recomano parlar i escoltar els que pensen diferent però respecten la democràcia.
Raül Romeva deia que hi ha falta de respecte en la política. Vostè també ho creu?
Crec que falta respecte per les opinions polítiques dels altres, especialment en el cas de les dones moltes vegades es valoren aspectes personals i no les seves propostes. També penso que hi ha una falta de respecte institucional. En política no tot és vàlid.
S’ha dedicat a denunciar i a fer visible la discriminació de les dones a la presó, què creu que caldria fer més per lluitar-hi i què demanaria al nou govern en aquest àmbit?
El problema és que el masclisme és estructural i està molt arrelat a la nostra societat i a la presó, com altres institucions, reflecteix aquesta societat, tot i que en aquest cas és més greu perquè només entre un 6 i un 7 per cent de la població reclusa són dones, només hi ha una presó de dones a Catalunya, totes les altres estan pensades i fetes per a homes, malgrat que hi ha dones. El que demanaria al nou govern és que fes polítiques amb perspectiva de gènere per a tota la societat i evidentment també per a la població reclusa, homes i dones. De vegades és tan fàcil com pensar en persones no en homes o dones.
Quines situacions o conductes que reben les dones li empipen més?
M’empipen les injustícies, i les dones són les principals víctimes de les injustícies, m’empipa que cobrin menys per la mateixa feina, m’empipa que recaigui sobre les dones la feina de casa, m’empipa que durant la pandèmia hagin estat al capdavant aturant el cop i a la vegada hagin estat les més mal valorades i les més perjudicades per la crisi econòmica que se’n deriva. Si parlem de la presó, m’empipa que moltes de les dones empresonades hi són empeses per les seves parelles i un cop a dins tenen menys oportunitats de feina i estan més estigmatitzades.
Per què creu que fins ara no s’ha fet res en aquest àmbit?
Alguna cosa s’ha fet, fa dos anys Justícia va implementar un nou tractament amb visió de gènere per a totes les dones preses de Catalunya, es va fer formació per conscienciar de la violència masclista, precisament perquè moltes de les preses n’han estat víctimes. Però cal treballar per evitar aquesta violència abans que es produeixi i no quan són a la presó, per això el tractament ha de ser global i transversal des de totes les conselleries, no dins de la presó. He intentat que la veu i l’opinió de les dones sigui present en tots els àmbits de decisió de la presó, però cal aconseguir que aquesta veu i l’opinió sigui present en tota la societat si volem solucionar el problema.
Quan un topa amb la realitat de moltes vides a la presó fruit de la pobresa i de l’exclusió social, li canvia la percepció que fins ara havia tingut de la societat o del sistema i en quin sentit?
A mi la presó m’ha reforçat el feminisme, precisament perquè hi ha poques dones a la presó i la majoria són víctimes, són delinqüents, però també són víctimes de l’exclusió social; si haguessin tingut més oportunitats potser no hi serien, sento que com a societat hem fallat. Cal reforçar els mecanismes perquè aquestes dones tinguin l’oportunitat de no entrar a la presó. Sempre el millor tractament és evitar que hi entrin, calen recursos des de tots els àmbits perquè no hi entrin, i a les que hi són cal donar-los l’oportunitat de canviar quan surtin, han de poder tornar a començar i això només es pot fer si posem les persones en el centre de la política.
La seva situació l’obliga a callar moltes coses?
La meva situació em priva de la llibertat, que és el bé més preuat, però em manté tots els altres drets, també la llibertat d’expressió, però no m’agrada fer retrets perquè no serveixen per avançar, prefereixo aprendre dels errors i mirar cap al futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.