Aquest desenvolupament tan ràpid que es ven com un triomf de la ciència s’ha fet a una velocitat inusitada perquè ja existia una base de coneixements importants de biologia bàsica i molecular i també a costa de cremar etapes que no són casuals en el desenvolupament d’un nou fàrmac o vacuna.

Presenten l’encavalcament com una cosa trivial, que no suposa risc. Una de les proves que es demanen en vacunes són de seguretat obstètrica i reproductiva en animals, assegurar que no hi pot haver malformacions congènites, avortaments, etc. I cal saber que aquestes proves encara no s’han completat. D’aquí que als assajos clínics d’AstraZenenca, Pfizer i Moderna no s’hi hagin inclòs dones embarassades ni en edat fèrtil que poguessin quedar embarassades. Tot i això, algunes dones han quedat embarassades accidentalment i això anirà bé per veure què passa. [De moment, el pla de vacunació de Catalunya no recomana l’administració a embarassades ni quedar-hi fins a tres mesos després de rebre-la.] Aquest cremar etapes vol dir que no hem descartat un possible risc i, per tant, donem la vacuna amb més riscos que altres medicaments desenvolupats de manera més lenta.

Exacte, i es caracteritza per la incertesa i la urgència. Tots estem disposats a deixar de banda algunes prevencions per avançar en la solució del problema i evitar ingressos i morts. Per tant, s’han corregut riscos.

No ho estic dient, això. També podria ser-ho esperar-nos i no vacunar. El que tinc clar és que correríem menys riscos si hi hagués un pla de farmacovigilància eficaç, que detectés ràpidament els problemes de la vacuna i que no veig enlloc. La informació cal que sigui transparent, no només per als que sabem llegir i interpretar les dades. Si la vacuna és eficaç, hem de fer que la gent es vacuni. Com que d’aquí al juny només es vacunarà un 5% de la població, espero que es recollirà molta informació per garantir la seguretat dels que estem a la cua.

Ens hem de ficar al cap que la vacuna tindrà efectes adversos. Totes les vacunes en tenen, però en general no es dubta de la seva necessitat. El que passa és que no sabem quins, ni si val la pena assumir-los. Quan es comercialitza un nou fàrmac es comercialitza una hipòtesi. S’ha provat en un grup de pacients seleccionats que no són representatius dels que el rebran, però que donen una idea de la seva seguretat i eficàcia. Però no en la població que típicament ha de rebre el compost.

Però, en canvi, comencem a vacunar per allà. Pot ser que arribem a una residència i que la incidència d’efectes indesitjats sigui molt freqüent. Per exemple, la fatiga pot afectar un 40% de la gent en el cas de Pfizer i un 50% en el de Moderna. El mal de cap i la febre alta, més de 38,5º, també afecten un 10 o 12%. Si es vacuna de cop els residents i el personal d’una residència i els efectes adversos arriben amb un alt percentatge i de manera simultània, no sabem què pot passar. Per tant, caldria estar atents per, si cal, millorar el programa de vacunació fent-lo de manera progressiva i no pas de cop.

Els estats estan obligats per llei a vigilar la seguretat dels fàrmacs quan són comercialitzats. Aquí es notifica al centre de farmacovigilància de Catalunya i aquest, a l’agència espanyola del medicament, que s’encarrega de derivar-ho a l’Agència Europea del Medicament (EMA) i a l’OMS. Des del 2011 la nova normativa de farmacovigilància de la UE permet que aquestes notificacions d’efectes imprevistos les facin, a més de metges, infermers i farmacèutics, també els pacients. En un seminari recent de l’EMA es va fer una crida als ciutadans a notificar. Que autoritats sanitàries carreguin sobre la població la responsabilitat del seguiment de la seguretat de la vacuna em sembla una presa de pèl.

Sembla demostrat que si t’infectes, com que tens el sistema immunitari més preparat, tens una versió de la malaltia més lleu de la que et tocaria. Però no sabem si les persones vacunades podrien ser transmissors asimptomàtics del virus. Això és molt rellevant de cara a dissenyar els plans de vacunació de manera eficaç.

Les que no s’han utilitzat en humans no crec que es pugui dir que siguin segures. Si poden produir efectes indesitjats no tenen per què aparèixer en les primeres 24 hores. Podrien trigar mesos o anys. Val la pena jugar-se-la? Jo, que no soc epidemiòleg, pel que diuen els experts i el que llegeixo pensaria que sí, perquè les estem passant molt putes. Ho fem? Sí. Però posant-hi una xarxa a sota en forma de farmacovigilància.

I tant. Pel que he vist els últims anys, sabem molt més sobre l’eficàcia de les dues vacunes que han sortit que sobre les vacunes de la grip de cada any. Tenim assajos més ben fets, amb més gents i vigilats per milers de persones.