Si no fos per José Luis Peñas i la seva denúncia original, no hi hauria cas. “El cas Gürtel és el cas Púnica com és el cas Kitchen: si no hi ha la Gürtel, no es fa la Kitchen contra Bárcenas”, adverteix Peñas, exregidor del PP, al seu domicili de Villanueva del Pardillo (Madrid). Originada per un llapis de memòria trobat a casa del comissari José Manuel Villarejo, la Kitchen s’anomena així per l’afició del policia patriòtic a anomenar el xofer de Bárcenas, Sergio Ríos, amb l’apel·latiu de cuiner, i la cuina és una indústria de la por amb fons reservats.

La recepta única del menú d’aquesta policia al marge del control judicial que ara s’obre en canal –tant a l’Audiencia Nacional com, aviat, en la comissió d’investigació al Congrés, presidida per la socialista Isaura Leal i que arrencarà aquest 2021 amb una durada de quatre mesos– era l’espionatge il·legal a l’extresorer del PP i amo de dues dècades de secrets comptables per robar-li proves compromeses i evitar que perjudiquessin el partit als tribunals a partir del 2013. La idea neix en una conversa de Villarejo el juliol del 2009 al despatx que María Dolores de Cospedal tenia a la seu del PP del carrer Gènova i en què ella estava amb el marit, Ignacio López del Hierro. “Jo tinc la cartera en un costat i el cor en l’altre. El cor és vostre. Sempre que heu governat vosaltres, mai he guanyat diners, però sempre que hi ha el PSOE, com que són tan desastres, sempre m’encarregaven coses”, se sincera Villarejo, que ho grava tot. Aquest àudio és el que neguiteja encara ara el PSOE, que dubta de la conveniència que l’agent de les “clavegueres” acudeixi a declarar al Congrés –sí que ho exigeix Unides Podem– per si es guarda alguna bomba informativa de la seva etapa de col·laboració amb Alfredo Pérez Rubalcaba, que va ser ministre de l’Interior del 2006 al 2011.

Quatre anys després que Villarejo traslladi al PP que té a les seves ordres un grup d’agents disposats a torpedinar l’acció judicial per atenuar els danys al partit, ell i l’inspector Andrés Gómez Gordo capten el confident Sergio Ríos entre el 2013 i el 2015 per 2.000 euros al mes i ell fa de talp per al grup parapolicial com a xofer de Bárcenas i de la dona, Rosalía Iglesias. L’encàrrec regala sovint escenes pròpies de Mortadel·lo i Filemó, com ara quan Ríos se sent tan pressionat per Villarejo per intervenir el mòbil de Rosalía Iglesias que el fals xofer li agafa el telèfon a ella i es truca a si mateix i no sap després com esborrar la trucada sortint. O com quan el 23 d’octubre del 2013 el fals capellà Enrique Olivares irromp a la llar de Bárcenas disfressat i a punta de pistola per emmordassar Rosalía, el seu fill i la dona de fer feines amb l’objectiu de robar memòries USB a l’antic tresorer. El més sorprenent de tot és que Ríos –que dona nom a l’operació, atès que és identificat per Villarejo com el cuiner– treballa actualment amb plaça a la policia espanyola a Madrid: va ser el número 254 dels 255 aprovats en les oposicions del 16 de maig del 2017, amb Fernández Díaz com a ministre de l’Interior. “A mi em posa els pèls de punta que un tipus que fa de xofer de Bárcenas i que li roba proves estigui ara fent de policia; és complicat de digerir. Villarejo ja em va estar espiant per ordre d’Esperanza Aguirre pel cas Majadahonda. I Villarejo és un cas aïllat? Jo crec que no. De Villarejos, si en tens un, en pots tenir molts!”, alerta el denunciant de la corrupció, José Luis Peñas, que espera un indult aquest 2021 perquè el tribunal de la Gürtel –que li deu les proves– l’ha condemnat a quatre anys i nou mesos de presó.

Que Peñas és un denunciant de la corrupció que ha marcat la història contemporània és empíric: sense ell no hi hauria cas Gürtel, i sense la condemna al PP com a partícip a títol lucratiu de la Gürtel no hi hauria la moció de censura de Pedro Sánchez que el juny del 2018 va expulsar Mariano Rajoy de La Moncloa.

Si el ministre Jorge Fernández Díaz confiava a esquivar el cas Kitchen després de ser assenyalat com a inductor de la policia patriòtica contra l’independentisme, l’amargor del subordinat Francisco Martínez pel fet de no anar a les llistes del PP de Pablo Casado el 2019 va afluixar la llengua del subordinat i les ganes d’aportar proves al magistrat de l’Audiència Manuel García-Castellón. Martínez va guardar amb zel els SMS telefònics que intercanvia amb el ministre Fernández Díaz i els registra davant de notari com a evidència que porta a la imputació del polític català. El 29 d’octubre, Martínez va dir al jutge que tot el Ministeri de l’Interior estava al corrent del dispositiu irregular i que és el mateix Fernández Díaz qui li revela l’existència de Kitchen i d’un confident en l’entorn de Bárcenas, el xofer Sergio Ríos. Tot i la profusió de detalls que aporta Martínez, Fernández Díaz ho nega tot: “Mai vaig sentir a parlar de Kitchen. No em crec aquesta operació”, diu al jutge. I l’acusa d’haver manipulat els SMS.

Quan el jutge García-Castellón –que dona tota la veracitat als SMS– els va sotmetre a un tens acarament, Martínez va fer sortir els colors a l’antic superior. “Em trucaves cada dia a qualsevol hora, fins i tot els caps de setmana”, li va etzibar.

La ignorància també va ser l’excusa del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que el 2013 era qui firmava els pagaments a càrrec dels fons reservats com a director del gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat. El 23 de novembre, davant del jutge, De los Cobos va fer la proesa de no embrutar ningú gràcies a no saber res: va afirmar que no li constava la participació de Fernández Díaz ni de Martínez en cap operació il·legal, que no sabia a qui eren entregats els diners i que tampoc havia sentit res del cas Kitchen.

Si bé Fernández Díaz és ara l’últim tallafoc de Rajoy en les “clavegueres” de l’Estat, el 2021 no només farà implosió la Kitchen: el 8 de febrer arrenca el judici de la peça separada de la caixa B del PP i després vindran Lezo i Púnica.