La justícia del Regne Unit ha denegat la llibertat condicional per al fundador de Wikileaks, Julian Assange, en considerar que existeix risc de fugida.

La jutgessa Vanessa Baraitser va rebutjar fa dos dies l’extradició de l’activista australià al Estats Units d’Amèrica (EUA), on s’hauria d’enfrontar a una pena de fins a 175 anys de presó per 17 delictes d’espionatge i un delicte per la publicació d’informació classificada.

En anunciar avui la seva decisió a la vista sobre la situació personal d’Assange celebrada aquest dimecres a la Cort de Magistrats de Westminster, Baraitser ha assenyalat que el processat “encara no ha guanyat el seu cas”, ja que les autoritats nord-americanes poden recórrer la resolució contrària al lliurament i, per això, considera que “té un incentiu per fugir”.

En aquest sentit, la magistrada ha recordat que Assange, que pateix depressió i altres problemes de salut mental després de deu anys confinat al Regne Unit, “ha demostrat” en repetides ocasions que és capaç de fugir de la Justícia malgrat que hi hagi “estrictes condicions” de control.

La jutgessa ha acceptat així els arguments en contra de la llibertat provisional esgrimits per la fiscal Clair Dobbin, en representació de la Justícia nord-americana, que ha al·legat que l’informàtic ha provat en el passat que pot “arribar a extrems extraordinaris” per evitar la seva extradició”.

Per contra, ha descartat la posició de la defensa, que proposava que el seu client sortís de la presó i passés a estar “efectivament sota arrest domiciliari” en un domicili de Londres amb la seva parella, Stella Morris, i els seus dos fills, amb una fiança econòmica i “qualsevol altra condició que disposés el tribunal”.

La decisió de la jutge suposa un cop dur per a Assange, que continuarà en presó provisional a la presó londinenca de Belmarsh mentre avança el seu procés judicial.

En declaracions als mitjans, el portaveu de Wikileaks, Kirstin Hrafnsson, ha mostrat la seva “decepció” per la decisió de la magistrada i l’ha qualificat d”injusta” i “il·lògica” tenint en compte que va descartar l’extradició als Estats Units per motius de salut i pel risc de suïcidi si se’l lliurava a les autoritats nord-americanes. “No té cap sentit enviar-lo de nou a la presó”, ha opinat.

Assange compleix una pena de presó d’un any al Regne Unit per haver trencat les condicions de la fiança, després d’haver estat set anys refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres. Suècia també reclamava l’extradició d’Assange per uns càrrecs d’abús sexual, però va decidir tancar el cas.

El govern dels Estats Units acusa el fundador de WikiLeaks de 18 presumptes delictes d’espionatge i intrusió informàtica per les revelacions del seu portal. Washington considera que la publicació al portal de centenars de milers de documents filtrats sobre les guerres d’Afganistan i Iraq i de cables diplomàtics entre el 2010 i el 2011 van posar vides “en risc”. Les autoritats nord-americanes van al·legar durant el judici per l’extradició que el periodisme no és una “excusa” per fer activitats criminals.

La magistrada Vanessa Baraitser va acceptar dilluns que el lliurament d’Assange als EUA suposaria una amenaça per a la salut de l’activista però va rebutjar la resta d’arguments de la defensa, que afirma que els càrrecs contra el seu client tenen “motivacions polítiques” i que no tindria un judici just als Estats Units.