En espera que la vacunació aconsegueixi l’objectiu de la immunitat col·lectiva, i davant la impotència de les administracions per sostenir els ingressos de les persones, mantenir el teixit productiu i impulsar el crèdit, l’economia resta exposada als designis del virus i de les mesures per contenir-lo. Un aturar i engegar contant l’activitat davant el qual els analistes econòmics admeten que preveure què passarà es converteix en un exercici gairebé de focs d’encenalls. Els models economètrics habituals amb què treballaven han saltat pels aires davant la falta de referents del que està succeint.

Com es deia, la vacunació és ara per ara una de les variables més importants dels economistes a l’hora de fer previsions per al 2021: “La rapidesa, l’efectivitat, la intensitat i l’extensió del procés seran clau, i mentrestant el que s’aniran succeint són diferents onades de menor intensitat i major amplitud, almenys durant el primer semestre de l’any”, explica Joan Ramon Rovira, responsable del departament d’anàlisi de la Cambra de Barcelona.

L’altra gran variable són els fons europeus per a la recuperació i les polítiques fiscals expansives que permetin fer, segons diu Miquel Cardoso, economista en cap del BBVA per a Espanya i Portugal, responsable de l’informe semestral Situació Catalunya.

Tot plegat dibuixa un any dividit en dues parts i dues cares: un primer semestre “dolent”, en què el virus i les restriccions encara llastaran l’economia, i un segon de recuperació; una recuperació que es consolidarà al llarg del 2022. En algun moment de l’any que ve o principis del 2023 es podrien reconquerir els nivells previs a la pandèmia. Quan? Dependrà de la intensitat de la represa, i les pistes que hi ha a l’abast encara són febles.

De moment, el saldo econòmic de Catalunya el 2020, tot i que falten dades oficials definitives, podria ser d’una caiguda entre l’11,5% i 12% del PIB, segons les estimacions del BBVA, o arribar al 12,7%, segons les darreres previsions de la Cambra de Barcelona fetes l’octubre i que estan pendents de revisió. En tot cas, un retrocés de dimensions històriques. Aquests pronòstics coincideixen a plantejar un escenari més negatiu per a Catalunya que per al del conjunt de l’Estat espanyol, com a conseqüència que les mesures contra la pandèmia han incidit més en els sectors basats en la mobilitat i la interacció entre les persones, sectors que tenen un pes més alt a Catalunya. Especialment les activitats relacionades amb el turisme, aquelles que viuen de la despesa dels estrangers, absents aquest any a casa nostra. Les darreres dades de l’Idescat sobre l’arribada de viatgers estrangers a Catalunya són del novembre i parlen d’una caiguda del -94,4 % interanual, i de gairebé el 80% en l’acumulat de l’any. Cal recordar que el 2019, Catalunya va rebre uns 20 milions de turistes estrangers, que es van deixar uns 21.000 milions d’euros.

El consum de les famílies també ha caigut, i això s’ha notat més en uns sectors que en d’altres, que fins i tot s’han vist afavorits, com a conseqüència d’uns canvis en les pautes de comportament que caldrà analitzar fins a quin punt són estructurals o conjunturals,

L’impacte d’aquest forat sobre l’ocupació s’acaba de palesar amb la publicació de les dades de l’atur del novembre. El país té avui 109.487 aturats més que fa un any, i això, malgrat que hi ha molts treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO): “L’economia està dopada i el que reflecteixen les dades d’ocupació és fals”, diu Rovira. Més enllà de l’impacte real que s’amaga rere els ERTO, l’economista del BBVA en fa una lectura positiva: “S’ha aconseguit evitar la relació unitària de cada crisi, que per cada punt de caiguda del PIB, hi ha un punt de caiguda de l’afiliació a la Seguretat Social”, diu Cardoso. A finals de novembre, s’arrossegava una pèrdua acumulada de 69.590 afiliacions (-2%) respecte al moment previ a la pandèmia, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat.

Caldrà veure quin serà l’impacte real quan s’acabin els ERTO, però el BBVA Research preveu que Catalunya tanqui el bienni 2020/21 amb una pèrdua de 85.000 llocs de treball respecte al tancament del 2019: “Això suposa un augment de la taxa d’atur mitjana de fins al 14,4% el 2021”, asseguren.

En aquest mar d’incògnites, les previsions per al 2021 són d’un creixement del 6-6,5%, segons el BBVA, i del 6,7%, segons la Cambra de Barcelona. De tota manera, en la memòria hi ha la pandèmia de l’anomenada grip espanyola del 1918, a la qual va succeir un període d’ebullició econòmica. Cal veure què acabarà passant ara.