L’any 2020 ens deixa una pandèmia sense precedents i unes conseqüències inabastables. Forçosament, les realitats sanitàries i les econòmiques han anat de bracet. Se’ns ha plantejat el dilema d’haver de triar entre l’economia i la salut. Un dilema poc realista, amb ben poques opcions: l’economia ha hagut d’hibernar per salvar vides, i les repercussions en el mercat laboral no s’han fet esperar. Ara bé, no estem disposats a pagar els plats trencats d’una crisi que no és culpa de la classe treballadora, com ens van fer creure amb la crisi del 2008. Ens espera un 2021 dur, i des del sindicalisme estem preparats per treballar braç a braç contra l’adversitat. Des de la UGT en tenim experiència: fa 133 anys que ho fem.

Aquest camí de reconstrucció s’haurà de fer a partir de tres eixos principals. En primer lloc, haurem d’aturar allò que no funciona. Volem un món net i verd, més just i igualitari, i per aconseguir-lo necessitem posar fre al canvi climàtic, aturar el masclisme arreu i fer un front comú contra un feixisme punyent que empastifa la democràcia. Perquè Vox és el llop, però de tant en tant el llop es disfressa de caputxeta i, de vegades, la caputxa és blava o és taronja. No ens deixem enganyar, doncs, per les aparences. El feixisme no ha de trobar cap forat per on escolar-se.

Cal canviar cap a una societat més justa, en què tots tinguem les mateixes oportunitats, homes i dones, sigui quin sigui el nostre origen. Necessitem una societat amb unes polítiques de repartiment de la riquesa que evitin que ningú no quedi enrere. Una societat en què l’educació i la sanitat siguin un aval per tenir una vida digna. Una societat en què el mercat laboral quedi lliure de la pandèmia de la precarietat, que l’ha llastat en els darrers anys. Cal aturar la precarietat, i per aconseguir-ho es fan indispensables governs valents que aprovin pressupostos socials justos i una legislació laboral que no afebleixi encara més la baula més feble del mercat laboral. La derogació de les reformes laborals que tant han minat els drets dels treballadors i les treballadores és una reclamació justa i imperiosa que cap pandèmia pot esquivar.

La irrupció de la pandèmia ho ha capgirat tot de dalt a baix, però manté intactes els nostres objectius, i encara amb més força. Ha arribat, ara més que mai, el moment d’aturar allò que no ens agrada, per poder-ho canviar i avançar cap a un món millor.

Hem d’afrontar aquest 2021 amb els llums curts, però també amb els llargs. Evidentment, cal prioritzar l’equilibri entre salut i treball, però la pandèmia no pot esdevenir una cortina de fum que tapi els problemes de fons que tenim i els canvis de model econòmic i social que necessitem. L’emergència sanitària no ens pot fer oblidar ni l’emergència social ni l’emergència climàtica.

Alguns, els de sempre, els lobbies i els sectors especulatius, junt amb els ultraneoliberals, no busquen la sortida a la crisi per a tothom. Ells en volen fer negoci i només sortint-ne multiplicant els seus beneficis. En aquesta línia, els seus missatges van encaminats a crear-nos por, inseguretats... Un futur fosc. Són ells els que van guanyar la darrera crisi, i el resultat és que hi vam perdre tots.

Davant la seva foscor, nosaltres volem situar propostes positives de futur. Cal construir una nova societat sobre les bases d’un nou repartiment de la riquesa, i que els seus pilars, per damunt la seva foscor usurera, siguin el verd de la sostenibilitat, el lila de la igualtat entre les persones i el vermell del progrés econòmic amb drets socials per a tothom.