De la tecnologia analògica a la digital
La incorporació de les noves tecnologies digitals, en canvi constant, i entre aquestes la comunicació, ha estat una revolució en el desenvolupament de la societat i les professions tècniques, i sens dubte l’enginyeria hi ha tingut un paper cabdal.
Pensant en la taula rodona Protagonistes: les professions, que es va desenvolupar en la jornada inaugural de la Mobile Week Girona, em van venir al cap els meus començaments professionals, en un despatx d’arquitectura. En aquella època dibuixàvem els plànols dels projectes sobre paper vegetal amb els famosos Rotring, un retolador de precisió, similar a una ploma estilogràfica, d’ús especial per al dibuix tècnic. Tota una innovació tecnològica, ja que en el batxillerat fèiem servir els tiralínies amb tinta xinesa. Encara em faig creus que fos capaç de fer dibuixos sense cap taca. Per esborrar, fèiem servir una eina molt sofisticada, una fulla d’afaitar, però no una qualsevol, sinó la “sevillana”. El seu disseny la convertia en una eina ideal per raspar sobre el paper vegetal. Les còpies en paper, les fèiem amb una màquina copiadora heliogràfica d’unes dimensions considerables. Sortien humides, amb una flaire d’amoni, i s’havien de deixar assecar, s’havien de retallar els marges i després plegar-les. Les memòries es feien amb la màquina d’escriure tradicional, que va evolucionar a elèctrica, i es feia servir paper carbó per a les còpies. Aquests procediments eren habituals fins deu fer uns 30 anys.
La gran revolució tecnològica, per a la màquina d’escriure, van ser els ordinadors, els PC, i els seus diferents programaris, que van canviar radicalment el procés, i permetien redactar memòries i escrits, dibuixar, refer els dibuixos, fer còpies a l’instant, etc. També esborrar i fer canvis es va convertir en més senzill. I cada cop més els programes són més sofisticats i precisos.
Arriba l’ordinador.
Les comunicacions en aquella època es basaven en la telefonia fixa. S’utilitzaven els telegrames, el correu postal o el certificat. Per localitzar-te deixaves senyalat on anaves, amb qui et reunies, on feies el cafè o dinaves. D’aquesta manera eres localitzable i, tot i que vist en el dia d’avui sembla inexplicable que funcionés, més tard o més d’hora t’acabaven trobant. Els mapes de paper i demanar orientacions als veïns eren els GPS de l’època. Les notícies, en paper, als diaris, revistes, o a la televisió analògica i la ràdio.
Els avenços tecnològics van portar a l’aparició del fax, una altra revolució de comunicació, ja que es podien enviar documents escrits i dibuixos, i ara com ara encara és útil. Per exemple, l’administració de justícia encara l’utilitza per comunicar-se amb els professionals. I també van aparèixer els aparells de telefonia mòbils. Primer eren un xic voluminosos, i només servien per trucar. Ràpidament van anar disminuint les seves mides i van incorporar els missatges de text.
I llavors va començar l’era digital, amb internet, la comunicació per correu electrònic, els mòbils amb tota mena d’aplicacions: correu, serveis de missatgeria com ara WhatsApp i Telegram, xarxes socials com ara Twitter, Facebook i Instagram, i càmeres fotogràfiques d’alta definició, vídeo, aplicacions per fer gairebé de tot i més, que permeten la connexió i comunicació instantània a qualsevol racó de món.
Els programes Excel, Word, Autocad, Arxicad... la tecnologia BIM... han millorat exponencialment les tècniques professionals. Els llibres d’ordres, els llibres d’incidències a més de paper també són electrònics, fet que permet que des de l’obra es pugui comunicar immediatament a tots els actors.
En definitiva, les noves tecnologies, a través de l’enginyeria, han millorat i continuaran millorant l’eficiència de la societat i de les professions tècniques en particular.