Aquesta setmana el ritme de vacunació s’ha accelerat a Catalunya i ja hi ha més 53.000 persones que han rebut la primera dosi del preparat de Pfizer-BioNTech, entre les quals la meitat dels usuaris de les persones ingressades a residències d’avis. Només aquest divendres s’han administrat més de 16.000 dosis del vaccí, segons ha informat el departament de Salut.

El secretari general de Salut de la Generalitat, Marc Ramentol, ha assegurat en una entrevista a la cadena Rac1 que la setmana que ve arribaran a Catalunya les primeres dosis de la vacuna contra la Covid-19 de la farmacèutica nord-americana Moderna, unes 5.000, tot i que encara no saben exactament quin dia.

Ramentol ha explicat que s’adequaran espais i equips de vacunació en funció de les dosis de què disposin i que a mesura que tinguin més dosis de vacunes, ja sigui la de Moderna o la de Pfizer, han d’estendre la vacunació a nous grups de població.

Salut descarta, per ara, la possibilitat d’allargar el termini de temps entre el subministrament de la primera i la segona dosi de la vacuna de Pfizer. “No tindria sentit deixar d’administrar la segona dosi, la immunització plena s’aconsegueix amb la segona dosi, a dia d’avui no tenim cap evidència per desistir d’administrar la segona dosi, de manera que la planificació es manté”, ha explicat Ramentol.

Contagis en augment sostingut
Mentrestant, continuen empitjorant gairebé tots els indicadors de la pandèmia, en especial la xifra de nous ingressats. La pitjor dada és que la pandèmia ha deixat fins ara 17.545 morts a Catalunya, 60 més que a l’anterior actualització, almenys 20 de les quals es van registrar ahir divendres.

Aquest dissabte hi ha 2.356 persones hospitalitzades amb el coronavirus, 157 més que el dia anterior. També augmenta la pressió a les unitats de cures intensives (UCI), on ja hi ha 459 pacients Covid, 30 més que ahir.

El secretari general de Salut ha reconegut que tot fa indicar que en els propers dies o setmanes s’arribarà als 600 pacients a les UCI, com en el pic de la segona onada. Ramentol ha advertit que a partir d’aquestes xifres “es compromet una part important de la part assistencial no Covid”.

La velocitat de propagació (Rt) del virus baixa lleugerament, dues centèsimes, i se situa en els 1,44 punts. Els nous contagis diagnosticats per PCR o test d’antígens (TA), però, continuen fregant els 4.000 diaris (3.801) i el total ja suma 390.417. El risc de rebrot (EPG) augmenta en 25 punts, fins als 640, i la incidència de casos per cada 100.000 habitants és de 462,91 (+25,79). El 10,42% de les proves PCR o TA realitzades els últims set dies han donat positiu (0,32%).

No obstant això, Ramentol ha valorat que no hi ha hagut un repunt de casos pels dies de Nadal i tampoc s’ha notat de moment l’efecte del Cap d’Any, dates en que es van flexibilitzar les restriccions a la mobilitat. “Podem començar a dir que el període de dies de Nadal no ha tingut un efecte que podria ser perillós d’un repunt marcat”, ha dit. Pel que fa al Cap d’Any, ha avisat que encara es d’hora per descartar del tot un increment de contagis. Ramentol ha atribuït aquest fet a què la població “ha pres consciència que aquest Nadal havia de ser diferent”.

El responsable de Salut ha admès que en els últims dies hi ha hagut un degoteig de nous casos però ha apuntat que es tracta d’un creixement “sostingut” i no “exponencial”. En aquest sentit, ha assenyalat que cal esperar a veure l’efecte que tindran en l’evolució epidemiològica les últimes restriccions adoptades pel Procicat, fa tot just dos dies. El portaveu ha recordat que
aquestes mesures s’adopten sempre buscant un equilibri entre “el desitjable des d’un punt de vista sanitari amb altres interessos i demandes”.

Sobre la tornada a les escoles, Ramentol ha indicat que no es preveu tancar-les perquè no hi ha cap evidència d’un comportament diferent del contagi, malgrat que ja s’ha detectat un cas de la soca britànica, i que les escoles deixen de ser espais segurs. “De moment no tenim dades d’un comportament diferent per franges d’edat”, ha precisat. Sí que ha admès que la incidència que pugui tenir aquesta nova soca és un dels “principals interrogants” que estan ara sobre la taula.

Preguntat pels anomenats “hospitals satèl·lits” que s’estan construint a l’entorn d’alguns dels grans centres sanitaris de referència, confia que estaran a punt a finals de gener o principis de febrer, com està previst. Ha volgut recordar, però, que el més important no són els mitjans materials sinó el personal, “les mans expertes” per tenir cura dels pacients.